A CiU se li veu el llautó (0)

Avui hem tingut una trobada amb els líders dels dos principals sindicats de Catalunya, Joan Carles Gallego (CCOO) i Josep Maria Álvarez (UGT) per tal d'intercanviar idees i propostes sobre l'actual situació econòmica, en una setmana marcada per les mobilitzacions convocades per demà dimarts en contra el retard de l'edat de jubilació i pel Ple monogràfic sobre crisi econòmica del proper dimecres al Parlament de Catalunya.

Ha estat una reunió molt productiva i amb una gran coincidència pel que fa a la diagnosi i a les polítiques necessàries per afrontar la situació.
Vull destacar en aquest post però, la rotunditat amb la que els dos líders denuncien la hipocresia i la voluntat d'utilitzar la crisi per a fer retallades socials per part dels sectors més conservadors. Estaven perplexos davant la proposta de CiU que sense ni trobar-se amb els representants dels treballadors proposa abaratir l'acomiadament fins a 20 dies.
Qualificaven d'ignorant o mentider qui planteja aquest fals debat. I tenen raó. Actualment les empreses tenen capacitat per contractar sense assumir els costos d'acomiadament. Per lluitar contra l'atur el que cal és reactivar l'economia, fomentar el consum i garantir que el crèdit arribi a l'economia productiva. Si les empreses no contracten no és pels costos d'acomiadament sinó perquè ha caigut l'activitat i la demanda.
Aprofitar la crisi econòmica per retallar drets (acomiadament lliure, retard en l'edat de jubilació...) és ser miop i desaprofitar una oportunitat per fer reformes a fons per posar en marxa un canvi de model que garanteixi ocupació estable i de qualitat i faci sostenible l'Estat de benestar. No podem seguir amb el mateix cercle viciós: crisi econòmica-desregulació-retallada de drets-augment de desigualtats.
Una qüestió és el debat pendent que tenim al nostre país des de fa 20 anys sobre la productivitat i sostenibilitat de la nostra economia i l’altra és que mentre no s’intervé en el nucli del problema i es mantenen les ineficàcies i privilegis del sector financer i es renuncia a lluitar contra el frau fiscal mentre augmenta el dèficit es facin propostes que nomes fan recaure el pes de la crisi als treballadors i treballadores.
Així als senyors de CiU se’ls veu massa el llautó. A Madrid ofereixen mà estesa però amb les seves condicions que només beneficien a uns quants. Perquè no es sumen a un front comú català per combatre la jubilació als 67 anys? I a Catalunya abandonen el seu posat responsable i només fan bullir l'olla. Dissimulin una mica la seva hipocresia. Etiquetes de comentaris: , , , ,

La socialdemocràcia que no sap on va (2)

Són dies negres per al govern Zapatero. Més de quatre milions d’aturats, més de 8 milions de persones que viuen sota el llindar de la pobresa (especialment infants i gent gran), un nivell de dèficit preocupant i una desconfiança creixent en l’economia espanyola en els mercats internacionals. Tot plegat posa en evidència l’errònia política econòmica del govern socialista. Això ho hem sentit i llegit a les ràdios, teles i diaris, aquests dies.

Però potser caldria dir el que ningú diu encara. Potser caldria dir que el més pervers de la situació actual és que ZP s’hagi omplert la boca parlant de drets socials i drets públics mentre la seva política econòmica hipotecava la capacitat del govern per fer, justament, el que la seva retòrica reivindicava. El govern del PSOE ha retallat la fiscalitat a les rendes més altes a la vegada que augmentava els impostos sobre el consum. Ha donat milers de milions d’euros al sistema financer sense obtenir a canvi cap mecanisme de control ni garanties per tal d’assegurar que els diners arribaven on havien d’arribar.

Potser caldria també denunciar que, amb la proposta d’aplaçar l’edat de jubilació dels 65 als 67 anys, el Govern Zapatero està utilitzant el context de fragilitat econòmica i de vulnerabilitat dels treballadors per amenaçar amb una retallada de l’estat del benestar. No té cap sentit que en un país que té una seguretat social amb superàvit, un atur juvenil del 39% i una necessitat imperiosa de repartir el treball i fomentar l’ocupació estable i de qualitat, la proposta estrella del govern sigui una retallada de drets socials dirigida, ni més ni menys, contra el principal instrument de lluita contra la pobresa en aquest país: les pensions.

La socialdemocràcia s’està perdent, amb tant d’equilibri retòric.
L’actitud acomplexada del PSOE davant el Fòrum econòmic de Davos és l’exemple més clar de la manca de coratge i la hipocresia d’una socialdemocràcia que ha renunciat a combatre la dreta i s’ha apuntat a l’ortodòxia neoliberal amb la fe dels conversos. Per sortir d’aquesta crisi econòmica es necessita valentia i principis ben arrelats. Per començar, saber qui i què ha originat aquesta crisi econòmica. Per continuar, tenir clar qui no l’ha de pagar. És cert, que necessitem reformes estructurals. Però quines reformes i de quines estructures? Nosaltres creiem que cal anar a l’origen del problema. Primer de tot, cal reformar el sistema financer, i després prosseguir amb la política fiscal. Cal que arribi el crèdit per a reactivar l’economia i cal dotar l’estat d’instruments per a poder intervenir i fer política social.
La manca de coratge i la deriva de la socialdemocràcia espanyola resulten encara més evidents en perspectiva comparada. Mentre Lula da Silva va a Davos amb l’esperit de Porto Alegre, exigint democràcia econòmica i criteris de justícia social en el govern de l’economia mundial, Zapatero torna entregat a l’esperit de Davos, proposant retallades en les pensions i l’abaratiment de l’acomiadament. Quina diferència!

Us recomano l'article de Vicenç Navarro al diari Público: Una vez más, las pensiones
 Foto: Monika Flueckiger Etiquetes de comentaris: , , ,

Recomanació musical... (0)

El passat divendres vaig tenir el plaer de veure en directe als Love of Lesbian al Palau de la Música. Va ser tot un espectacle. Malgrat les localitats de visió reduïda de les que disposàvem vam poder gaudir de gairebé 3h de concert, amb la qualitat, el bon rotllo, la ironia i l'entrega que els caracteritza. Fins i tot van tenir el seu moment de denúncia als Millet i companyia representant un "segon" casament al bell mig de l'escenari del Palau.

Gràcies LOL per la bona estona! Etiquetes de comentaris: ,