Hipoteques sense límits (0)

Ara vinc de la roda de premsa que ha fet la Plataforma d’Afectats per les Hipoteques, l’Observatori de drets socials DESC i la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona del Col•legi d’Advocats de Barcelona.

Una contacte informatiu per tal de denunciar la situació en la que es troben més de 350.000 famílies d’arreu de l’Estat que entre 2008 i 2010 patiran una execució hipotecària i moltes, mantindran el deute amb les entitats financeres. Per això des de la Plataforma a la que ICV hem donat suport es vol instar al Govern de l’Estat a acabar amb una anomalia respecte la resta dels països europeus on la llei està al costat del més fort, és a dir, dels bancs.
En l’actual situació de crisi moltes famílies tenen serioses dificultats per fer front al pagament de la hipoteca. Mentre a la gran majoria de països europeus (Alemanya, França, Portugal,...) el deute queda saldat quan els banc embarga l’habitatge, en el cas d’Espanya les entitats bancàries poden continuar demanant fins el 50% del valor de taxació (moltes vegades sobrevalorat per interès dels bancs en els moments de vaques grosses) . aquesta situació condemna a milers de persones a no poder començar de nou sent eslaus ells i les persones avaladores de l’embargament de qualsevol tipus d’ingrés. Això comporta també la fugida de molta gent a l’economia submergida per tal de poder sobreviure a l’escanyament.
Aquesta situació és el resultat d’un model incentivat pels diferents governs de l’Estat (la llei d’Enjudiciament Civil, la llei del mercat hipotecari, la llei del sòl...) on la construcció i la urbanització il•limitada del territori han estat els motors econòmics que ha portat a aquesta bombolla del mercat de l’habitatge. Ens els últims anys s’ha construït a Espanya més que tots els nous habitatges fets a Regne Unit, Alemanya i França conjuntament. És el país d’Europa amb més habitatges buits però ara també tenim el rècord en nombre da famílies desnonades.
Però a més a més, la legalitat vigent juga en contra de la part més dèbil. Mentre les empreses poden entrar en situació de concurs de creditors i començar de zero quan no poden pagar, en el cas del les persones físiques el poder dels bancs arriba fins a límits insuportables.
Cal un canvi en la legislació i així ho hem traslladat al Congrés dels Diputats en diverses ocasions. Ara, una vegada més. Per això donem suport a la proposta de la Plataforma i demanem de manera urgent articular mecanismes com per exemple la “dació” en el pagament de la hipoteca. Un mecanisme que permeti cancel•lar el deute entregant la vivenda si es dona la condició que es tracta de l’habitatge habitual i sigui fruit d’una insolvència sobrevinguda. A més a més cal ampliar les garanties per tal que hi hagi una tutela judicial efectiva que pugui valorar la situació de les persones afectades.
És inadmissible que després tolerar aquestes situacions i no posar condicions a les entitats financeres, i tot això mentre reben ajudes públiques sense condicions.
Més informació: http://www.publico.es/dinero/303547/vivienda/hipoteca/cuestas
Imatge: Mr negative. Llicència Creative Commons Etiquetes de comentaris: , ,

15 anys després de Beijing (0)

Primer

Primer de tot perdoneu l’abandonament d’aquests dies. Han passat massa coses i  s’està acumulant la feina.
Però anem a pams. Avui vull explicar-vos que de l‘1 al 6 de març vaig ser a Nova York participant de la 54 a Comissió de les NNUU sobre la situació de les dones. Després de 15 de ser aprovada la Plataforma d'Acció de Beijing (que ha estat el full de ruta a nivell de les polítiques de gènere) les ONGs, els governs i les diferents institucions han fet balanç i hem revisat els avenços i retrocessos també,  que hi ha hagut en els diferents àrees.
Malauradament no podem estar molt orgulloses. L’únic país del món que ha assolit els objectius que es van aprovar el 1995 ha estat Noruega. És cert que hi ha hagut avenços, especialment pel que fa a legislació als països del nord i també en alguns països del sud com Rwanda, que és tot un exemple de com l’aplicació de la perspectiva de gènere en la construcció institucional del país i en les polítiques quotidianes ha provocat una augment molt significatiu dels indicadors de desenvolupament del país.
De tota manera és decebedor veure el panorama global. L’agenda continua sent la mateixa perquè en moltes qüestions no s’ha avançat (feminització de la pobresa, dificultat d’accés als recursos, violència...) i fins i tot , en alguns s’ha retrocedit (drets sexuals i reproductius). La sensació de moltes dones presents a NY va ser que ara la lluita era principalment per no fer passos enrere. El conservadurisme creixent en els discursos de molts països i institucions (començant per la pròpia UE- amb una majoria conservadora en els estats- fins les delegacions de l’Iran, el Marroc o Filipines) van provocar que els esforços anessin dirigits a mantenir els objectius de Beijing. Qualsevol canvi podia significar renúncies...
Vaig assistir a la Conferència mitjançant la delegació del Fòrum de Parlamentaris Europeus sobre població i desenvolupament per tal de treballar especialment les qüestions de salut de les dones i els drets sexuals i reproductius de les nenes i les dones.
Teníem una agenda intensa ja que varem aprofitar per fer reunions diverses:  amb la Secretaria General adjunta de les NNUU, la Dr. Asha-Rose Migiro,  amb UNIFEM , amb Catholics for Choice,  la UNFPA, Women Deliver, la Federació Internacional de Planificació Familiar,  per tal de posar-nos al dia de la situació actual i les línies de treball que es duen a terme.
Tenim molta feina per fer en aquesta lluita i calen aliances polítiques i valentia per fer el que cal. El que és de sentit comú. És inacceptable que malgrat l’evidència empírica de l’èxit que suposa, tan en termes d’eficiència econòmica com de desenvolupament humà, la inversió en polítiques de planificació familiar i educació integral per la salut reproductiva, costi tant apostar-hi de manera decidida.
La ofensiva religiosa en les seves diverses vessants i la manca de coratge de molts  governs fa que un instrument fonamental pel desenvolupament de les societats sigui abandonat pel camí.
Us recomano molt l’informe fet conjuntament pel Guttmacher Institute i el Fons de Població de les NNUU sobre els beneficis d’invertir en salut sexual i reproductiva.(resum en castellà)
Etiquetes de comentaris: , , , ,