Intervenció de l'inici de campanya al El Prat de Llobregat... (0)

Bona nit!
Avui és una de les nits importants de la campanya.
Perquè és la nit que hem d’agafar tota l’energia, les forces, les raons, les emocions per sortir al carrer i parlar, escoltar, explicar i treballar molt i molt fins d’aquí al 20 d novembre perquè ningú es quedi a casa..
I crec que està molt bé començar aquí a El Prat de Llobregat ( i que no s’enfadi la gent de Sant Feliu), peruqè sempre que vinc, a mi em passa, torno a casa amb les piles ben carregades. Perquè el Prat és l’exemple viu de la utilitat i el sentiment de la política. Et recorda el perquè estem on estem i fem el que fem.
Perquè és l’exemple de com la gent treballadora, les persones que lluiten i volen transformar el seu entorn, moltes vegades advers, difícil... que a vegades se senten nedant contra corrent, tenen en el vot un instrument de canvi, de lluita i d’esperança.
El Prat és l’exemple de com la política d’ICV-EUiA, arrelada en els valors profunds i en el treball quotidià és útil per millorar les condicions de vida de la gent. Perquè fem política de manera valenta per plantar cara a la dreta des de la dignitat i el coratge de plantejar models i polítiques alternatives davant el tsunami conservador.
I mireu, no és una campanya fàcil... avui ens trobem por, resignació, indignació, persones emprenyades i decebudes. Per això hem de treballar més que mai, per trencar les parets i els barrots on avui volen segrestar la política i la democràcia.
I crec que hem de fer una contribució en aquesta campanya. Una contribució a la transparència i al desacomplexament. Cal que parlem alt i clar, parlem de tot.
Perquè si nosaltres no parlem clara, mirant als ulls de la gent, qui ho farà? Avui la crisi està sent utilitzada, com diu el nostre candidat per molts oportunistes, està sent l’excusa per retallar drets, o privatitzar serveis públics. Però hi ha forces polítiques que l’estant utilitzant per enganyar i ocultar el seu programa.
Avui el PP i CiU representen la dreta més agressiva i per això no parlen del que faran. Però si que veiem que fan amb els vots de la ciutadania. Mentre en Rajoy diu que preservarà la salut i l’educació, el PP a Catalunya vota dia si dia també les retallades sanitàries de CiU. O l’Esperanza Aguirre escanya l’educació pública a Madrid.
És pels fets i els seus vots a les institucions que els coneixem i els desemmascararem.
I crec que en les polítiques sanitàries ho tenim molt clar.
CiU diu que no hi ha més remei que retallar. Diuen que no ens podem permetre el sistema sanitari (quan és dels més barats de tota europa).

Tanquen ambulatoris, quiròfans, envien els i les metges, les i els infermers a l’atur i ens disparen en 6 mesos les llistes d’espera pels núvols...

I ens diuen que no passa res, que no es nota en el servei. Ens diuen que no ens podem permetre la el dret a la salut... fins i tot el conseller Boi Ruiz diu que el dret a la salut no existeix.

Ens diuen que no podem estirar més el braç que la màniga mentre ells suprimeixen l’impost de successions a les grans herències, i ara plantegen privatitzar la sanitat perquè alguns en facin negoci.I el problema és que mentre es carreguen la sanitat pública les grans herències tenen sanitat privada assegurada.
Això no és la crisi, això és barra i són interessos.
Però davant la barra i els lobis d’interessos no val callar.
Cal convicció, valentia i combatre les idees de dretes amb polítiques alternatives, amb polítiques d’esquerres.

I si el PP i CiU són una amenaça clara a l’estat de benestar, als drets laborals i als serveis públics. També ho són les polítiques irresponsables del PSOE.

Tant perillós són les polítiques ocultes de CiU i PP com la complicitat del PSOE. Res ha fet tant mal a l’Estat de benestar o a augmentat les desigualtats com allò de “bajar impuestos és de izquierdas”. El PSOE ha renunciat ha donar la batalla.Ha perdut l’esperança i la convicció en que hi ha una alternativa per sortir de la crisi.
Han renunciat a la batalla cada vegada que callen al parlament quan en Boi Ruiz diu que l’Estat no pot garantir el dret a la salut.
I aquestes eleccions són un punt d’inflexió per decidir cap a on anem a Europa i a Espanya. I avui cal convicció, força i valentia per parlar clar i assenyalar responsabilitats.
I aquí vull també fer una altra reflexió. Mireu, la crisi també està servint perquè moltes forces polítiques deixin de parlar de qüestions importants.
És com si la crisi els obligui a deixar de parlar dels drets de les dones, de les llibertats, de la gent jove, de violència de gènere... i perdoneu... però aquests problemes continuen existint i aquestes batalles s’han de continuar donant.
Per alguns fins i tot que defensaven el govern paritari i les polítiques d’igualtat...va arribar la crisi i suprimeixen el ministeri d’igualtat. O amb els joves...vinga a parlar de precarietat...doncs arriba la crisi i reforma laboral...I la gent gran...arriba la crisi i la llei de dependència són prescindibles...O arriba la crisi, i el medi ambient és un problema
I aquest és el problema de quan es fa política des de la frivolitat o de cara a l’aparador. Com el sr Rubalcaba que es dedica proposar tot allò que ha impedit durant aquests 4 anys.
I per anar a votar amb ganes cal oferir credibilitat i confiança a la gent. Per a nosaltres, ICV-EUiA som feministes i ecologistes amb crisi i sense crisi. I per això no regategem els drets de les persones ni les nostres llibertats.
I davant el moment històric que estem vivint cal autenticitat i integritat.
Estem en un punt d’inflexió on decidim la democràcia que volem, si enfortim o dilapidem l’estat de benestar... els propers anys que s’hauran de lidiar batalles molt fonamentals en el camp dels drets i les llibertats.

I per lliurar aquesta batalla, la força política més fiable, amb més autoritat per guanyar aquesta batalla és ICV. EUiA.

Perquè no mercadegem, ni ens resignem. Perquè ho hem demostrat al parlament i al congrés...Perquè no hem callat ni callarem.

Us enllaço el video que resumeix les nostres propostes Etiquetes de comentaris: , , ,

CiU posa a la venda la sanitat pública (0)

Recentment hem tingut notícies d’un nou pla del conseller Boi Ruiz per a la sanitat pública catalana. Un pla ocult, que es treballava en la penombra i que incloïa també l’estratègia per “planificar la comunicació, controlar el missatge i vendre el nou model a la societat i als professionals” tal com figurava al mateix document.


Sembla ser que el Govern pretén esmicolar l’ICS en trossets i convertir-lo en un Holding empresarial per donar cabuda i acollir en aquesta empresa pública, la més gran del país, múltiples formes de col•laboració del sector privat per tal de canviar la gestió, les condicions de treball i introduir la lògica de la competència, el benefici i el risc..

Però aquestes intencions que apareixen al “pla ocult” del Govern van en la línia d’allò que ja ens descobria una de les lleis òmnibus (agilitat i racionalització administrativa) tal i com des d’ICV-EUiA vam denunciar en presentar l’esmena a la totalitat. Aquesta llei plantejava canviar la llei de l’ICS i la llei d’ordenació sanitària per tal de poder fer exactament això que es planteja. I malauradament la resta de forces polítiques de la oposició van deixar passar amb complaença aquesta llei mentre uns alertàvem dels seus perills.

Una vegada més el govern de CiU amb el discurs de la racionalització i l’austeritat aprofita l’alarma generalitzada per avançar en els autèntics objectius: la privatització de serveis... És lògic que un Govern business friendly veu en la salut -un sector que representava abans de la retallada gairebé el 7% del PIB català- una gran oportunitat de negoci per a alguns proveïdors que ja es fregaven les mans amb la degradació de la qualitat assistencial dels serveis públics que estan provocant les retallades.

Aquest informe confirma les pitjors sospites que podíem tenir. Posa de manifest quina és la voluntat de fons de CiU amb els serveis públics. Però el contingut del document també evidencia el seu control sobre la comunicació, així com l’ascendent que té el govern sobre un gran sector d’opinadors i grups mediàtics que li permet vestir de dramatisme i èpica moltes de les intervencions que són plantejades com inevitables o irrefutables des del punt de vista de l’eficiència i que en realitat són opcions polítiques resultat de la seva ortodòxia neoliberal.

Dir que avui l’ICS necessita ser “atomitzat” per avançar en eficiència no té consistència. Avui l’ICS és molt més competitiu que molts altres proveïdors del CatSalut per diverses raons: perquè té uns bons professionals, perquè la seva dimensió li permet fer economies d’escala en la compra agregada de productes i serveis, perquè té uns sistema de dades que permet compartir informació i gestionar-la de manera molt més eficient. I sobretot, perquè té una autèntica vocació de servei públic i no el guia la lògica lucrativa i per tant és més fàcil corregir comportaments ineficients com el foment de tractaments innecessaris o algunes activitats abusives.

I també ens hauríem de preguntar com justifica el Govern que faci lleis per reduir el nombre d’organismes i fusionar-los i alhora vulgui fragmentar l’ICS en trossets. Quan el Govern parla d’autonomia de gestió parla de la venta total o parcial dels serveis que és el que significa la incorporació de capital privat.

Certament, cada vegada ens sorprèn menys el comportament d’un conseller com Boi Ruiz que des del bon començament ha deixat clar el seu ideari. Ell venia professionalment del negoci de la salut i així governa la sanitat pública. Tenim un conseller que no creu en el sistema de salut públic i universal, com ha declarat, per ell la salut és un bé privat que depèn de cada ciutadà, no de l’Estat. Per nosaltres la configuració del sistema sanitari incideix directament en la salut de les persones i per tant l’accés a un sistema públic i universal és un dret social fonamental i no un servei més. I encara més, altres polítiques del Govern, com les de qualitat de l’aire, medi ambient, l’educació, la lluita contra la pobresa o l’atur incideixen també directament sobre la salut de les persones.

No podem repetir experiències que han fracassat. Els models de mercantilització i privatització de l’assistència sanitària en d’altres països han generat una sanitat més cara i amb majors costos de gestió, que contribueix a incrementar les desigualtats socials.

Davant aquesta ofensiva contra els serveis públics, protagonitzada per tot el Govern, cal fermesa i coherència i no complaença. Cal que les forces de l’oposició, els professionals i treballadors de la salut ens unim barrant el pas a la degradació del sistema sanitari, explicant a la ciutadania quins objectius hi ha al darrere de les mesures que pren el conseller Ruiz i exigint al Govern que expliqui amb transparència a la ciutadania que vol fer amb la sanitat pública.

No és compatible defensar amb coherència la sanitat pública i pactar, en major o menor grau, com fan PSC i ERC les lleis òmnibus, que són la primera amenaça per la privatització de la sanitat. Ens hi juguem massa.


Article públicat a catalunyapress.cat Etiquetes de comentaris: , , ,

Un difícil inici de curs (0)

Aquesta setmana comença un nou curs escolar que es presenta difícil per alumnes, mestres i famílies.
En primer lloc, perquè comença amb l’amenaça del model d’escola catalana que aposta des de fa dècades per la immersió lingüística i el català com a llengua vehicular del sistema educatiu per tal de garantir que els nens i nenes, visquin on visquin i vinguin d’on vinguin, aprendran a parlar i escriure correctament les dues llengües oficials de Catalunya. Un model d’èxit que per l’electoralisme de Ciutadans i del Partit Popular s’està posant en risc, fomentant un conflicte lingüístic inexistent, i el que és pitjor, amenaçant la convivència i la cohesió social del país.

Però mentre la interlocutòria del TSJC és, de moment, una amenaça sobre el model, avui podem dir que el curs escolar ja comença en pitjors condicions que el 2010. Amb 2100 alumnes més però el mateix nombre de mestres, retallades en les despeses corrents de l’escoles públiques i la supressió de la 6a hora lectiva.

Lamentablement som dels pocs països del món que malgrat la crisi aplica retallades d’aquestes dimensions (un 10% del pressupost) a una qüestió fonamental com és l’educació. Si l’estratègia arreu del món és invertir en la formació dels seus ciutadans i ciutadanes per superar les dificultats i millorar l'ocupabilitat i la qualitat de l’ocupació, el Govern de CiU és diferent. Mentre decideix que les grans herències són intocables i que cal reduir impostos als rics creu que l’educació si que es pot tocar i retallar. És qüestió de prioritats.

La mateixa Consellera Rigau defensava en una entrevista la supressió de la 6a hora a l’escola pública dient que els infants han d’estar més a casa... i que això de la conciliació familiar doncs que... “no ve de mitja hora”. Aquesta és la insensibilitat d’un Govern que cada vegada que parla d’educació, de serveis socials o de centres d’atenció primària sembla que siguin capritxs de malbaratadors. Si a la consellera no li ve de mitja hora, li haurem de recordar que la supressió de la 6a hora suposarà la pèrdua de tot un curs lectiu al cap de sis anys de primària, aprofundint les desigualtats entre aquells alumnes que no s’ho poden pagar i els que si.

Però a més, el sentit comú faria pensar que qualsevol Govern davant les retallades i la crisi econòmica, que s’acarnissa especialment en algunes famílies, hauria destinat més recursos a beques i ajuts al transport i el menjador. Tampoc és així, de fet també és una partida que es redueix.

I si ens pensàvem que en tenien prou, les retallades continuen en la partida de suport als municipis per finançar escoles bressol fent que algunes hagin de tancar. Suposo que és l’estratègia d’una consellera que creu que no ve d’aquí i que els nens i nenes han de passar més temps a casa.

El problema és que aquest Govern dels millors no té pensat com resoldrà la hipoteca que deixarà posant en joc la cohesió social mentre creixen les desigualtats en funció de l’escola, el barri, l’origen de l’alumnat i la situació socioeconòmica de les famílies.

Aquesta és la hipoteca d’un Govern classista, com ja hem vist els exemples del Sr. Mena amb la crisi del PIRMI a l’estiu, o el sr. Boi Ruiz. Un Govern que és molt amic i està molt a prop dels negocis però molt lluny de la quotidianitat de la majoria de famílies del país.

Per molt que aquest Govern s’embolcalli en una senyera cal recordar que estimar un país és estimar la seva gent i treballar perquè tothom visqui millor i tingui les mateixes oportunitats. Si avui l’escola pública catalana està amenaçada és gràcies a una CiU que l'ofega amb retallades i un espanyolisme ranci que posa en risc la convivència i la nostra llengua. I són dues realitats que van de la mà, perquè la cohesió social és la base de la cohesió nacional del país.

Aricle publicat al diari Catalunya Press Etiquetes de comentaris: , , , , , ,

Resposta a les cartes rebudes dels indignats (4)

Aquesta és la resposta que he anat donant a l'allau de cartes rebudes demanant que no assistim al Parlament. Publico en aquest bloc la carta després d'entrar al Parlament on, malauradament, uns quants dels indignats, pocs però contundents, ens han agredit a l'entrada. Estic trista i sento ràbia de com està anant però convençuda de que el que he de fer és defensar el pluralisme, la diversitat i la democràcia des de tots els espais que estiguin al meu abast.


Benvolguda persona indignada,


Comparteixo moltes de les qüestions que planteges sobre els dèficits democràtics i socials així com la injustícia de les mesures que s’estan plantejant des de moltes institucions ( FMI, la UE, el Govern de l’Estat i el de la Generalitat) per una sortida de la crisi que aprofundeix desigualtats i accentua els privilegis.
Però també he de dir que des de que vaig començar a participar en política el meu objectiu és precisament combatre amb arguments, idees i propostes alternatives la situació existent.

Com a diputada del Parlament, escollida com a tal, aniré demà a votar en contra d'aquests pressupostos. De fet hem presentat des d’ICV-EUiA una esmena a la totalitat explicant que hi ha alternatives a les polítiques neoliberals. Precisament seré la portaveu de presentar l’esmena a la llei d’acompanyament on es plantegen qüestions tant aberrants com les barreres per accedir a la renda mínima d’inserció, la privatització dels centres de recerca o la derogació de la llei de barris. Per això hem registrat una esmena a la totalitat, de rebuig frontal. Creiem que hi ha maneres diferents de fer les coses i que cal que hi hagi veus que defensin a la cambra alternatives, perquè si hi ha diferents opcions i pluralitat de visions.

Es pot augmentar ingressos (impost sobre energia nuclear, no eliminar impost de successions, impost sobre transaccions bancàries...) i reduir despesa per altres bandes (despesa farmacèutica, concerts a escoles d’elit...). I el dia 16 aniré a votar en contra de la llei de mesures fiscals i financeres. I al juliol en contra de la llei òmnibus.

El grup de CiU (62 diputats) que dóna suport al Govern i el Grup del Partit Popular (18 diputats) que ja ha anunciat que l'ajudarà a rebutjar les esmenes a la totalitat, sumen 80 vots. És una majoria més que suficient (68 és la majoria) i per suposat té el quòrum necessari, per tirar endavant els pressupostos.

Crec que les persones que ens han votat volen que les representem i diem també al Parlament que és indignant i injust el que està plantejant el Govern. Així ens ho demanen també moltes entitats i organitzacions socials que treballen dia a dia per la cohesió social, l’educació, en defensa de la sanitat pública... No fer la meva feina crec que facilita les coses al Govern perquè és deixar-los sense oposició i amb una majoria cada vegada més gran a les institucions.

També estic convençuda que la política i la transformació s’han de treballar des del carrer i les mobilitzacions però també a les institucions, malgrat moltes vegades pugui ser frustrant o fins i tot “indignant” perquè no sempre tens resultats immediats.

Et faig arribar l’esmena a la totalitat que hem presentat perquè tinguis coneixement del que plantejarem demà al Parlament. Text de l'Esmena a la totalitat Etiquetes de comentaris: , , ,

Nuclears, no gràcies (2)

Les imatges esfereïdores que ens arriben del Japó tornen a posar al damunt de la taula la necessitat d’abordar el debat de l’energia nuclear. Durant molt de temps se’ns ha dit que es tracta d’una energia barata, neta i segura; però cal que ens preguntem...per a qui? S’ha demostrat que l’energia nuclear és un fracàs econòmic, tecnològic, ambiental i social que ja ha causat greus problemes al medi ambient i a la salut pública.

És fàcil trobar arguments que desmuntin el que el lobby nuclear fa temps que ens intenta vendre: No és una energia neta perquè els residus radioactius tenen una vida activa de desenes de milers d’anys i a més a més no s’ha trobat una solució viable per eliminar-los. No és una energia barata en el seu conjunt perquè externalitza costos que es traslladen a la tarifa elèctrica i el cost de construcció és molt alt.

Tampoc és una energia que ens fa independents de l’exterior ja que l’Estat espanyol necessita de la importació d’urani per fer funcionar les centrals, perquè tampoc en tenim reserves, i a més procedeix de països tant inestables com Níger.

Però el que és evident, una vegada més, i malgrat alguns s’entesten en negar-ho, és que l’energia nuclear no és segura. Múltiples accidents, averies ens demostren els riscos existents per molta tecnologia i mesures de seguretat. Perquè els errors humans i les catàstrofes naturals es repeteixen al llarg de la història i els impactes devastadors de l’energia nuclear perduren molts anys.

Tenim ara l’oportunitat d’aprendre dels errors, no cal que esperem un Txernóbil o una Fukoshima a l’europea per replantejar-nos el model energètic.

Malauradament, mentre a tot el planeta es planteja un debat a fons, transparent sobre l’energia nuclear aquí a Catalunya, un dels territoris més nuclearitzats del món es nega la possibilitat de fer un debat polític en condicions. Així ho expressava clarament el conseller Mena la setmana passada al Parlament. Ara no toca, igual que Zapatero ha fet recentment.

Des d’ICV, al costat de moviments ecologistes i organitzacions no ens hem cansat de repetir des de fa anys que cal un debat a fons sobre el tema i que cal tendir cap a les energies renovables, i que és possible un pla pont per fer la transició donant generant inversió a les zones que ara depenen exclusivament de les centrals.

Avui hi ha 13 països de la UE que no tenen cap central nuclear. És possible viure sense, però cal decisió per plantar cara als lobbies i la voluntat política per fer-ho.

Etiquetes de comentaris:

Pulsions individuals i benestar col•lectiu (1)

La inestabilitat als països de la riba sud de la Mediterrània ha comportat un augment important dels preus del cru i ha posat en primera plana del debat públic les conseqüències del nostre model energètic basat en el consum creixent i il•limitat i la dependència dels combustibles fòssils.
La bona notícia és que per primera vegada una gran majoria de ciutadans i gestors públics assumeixen que la situació actual no és sostenible i cal fer canvis en profunditat. Però la pregunta és perquè fins ara des dels governs i les institucions no s’ha abordat la crisi energètica que ens afectarà, més enllà de l’actual conjuntura?
 Perquè ens resistim a creure’ns allò que fa tant temps que els experts en energia, els moviments i partits ecologistes venim alertant?
Perquè ara s’actua amb precipitació amb mesures conjunturals per part del Govern del PSOE quan fa tot just uns mesos es penalitzava els productors d’energies renovables?
Perquè des de CiU i grups d’interessos es negava que la velocitat en carretera afectés a la qualitat de l’aire i al consum de combustible?
La resposta és que massa vegades des de la política es mira el curt termini i fins i tot s’atien les passions individuals per tal de fer oposició a qualsevol preu. És cert que avui vivim en una societat més individualista i els humans, per naturalesa, tendim a resistir-nos a canviar hàbits i reaccionem per inèrcies perquè ens resulta incòmode modificar, encara que sigui una mica, la nostra conducta. Llavors instintivament busquem excuses, neguem les dades o assenyalem altres culpables per no sentir-nos responsables.
Però una qüestió és la psicologia individual i l’altra és la responsabilitat col•lectiva, i aquesta és la feina dels que ens dediquem a la política i dels gestors públics. El lideratge no consisteix en seguir un ramat sinó de veure més enllà per garantir els drets i necessitats del conjunt. Hem de fer pedagogia i tenir valentia per afrontar els reptes i sempre sabent que les mesures d’anticipació solen ser més efectives que no pas les que s’apliquen quan ja fem tard.
És veritat que la realitat és tossuda i si sempre mires cap a una altra banda t’hi pots estavellar de nassos. I això és el que li ha passat a Felip Puig amb l’anticicló, a Blanco amb el dèficit comercial provocat pel petroli i podria seguir.
Perquè el problema és que si la resposta a un problema estructural i global que tindrà un impacte tant gran en la nostra economia i en les societats occidentals, el volem abordar com una qüestió conjuntural , fent allò tant poruc de qui dia passa any empeny, estarem fent més gran el problema.
La crisi energètica està aquí per quedar-se i la mala qualitat de l’aire és un problema que afecta a la vida de milers de persones. Aquests són dos exemples, encara que interrelacionats, de perquè cal valentia, lideratge i sentit de la responsabilitat des de les administracions i la política perquè és la única manera d’afrontar grans reptes i tenir capacitat transformadora.
Si només apel•lem a les pulsions més bàsiques de les persones per guanyar popularitat estem hipotecant la capacitat de debatre i avançar de la nostra societat així com la confiança de la ciutadania en els polítics i la democràcia.

Article publicat a http://www.cronica.cat/noticia/Article_de_Laia_Ortiz_dICV_Pulsions_individuals_i_benestar_col.lectiu Etiquetes de comentaris: , , , ,

Tisores esmolades (1)

Fa tot just 50 dies que els membres del Govern d’Artur Mas van prendre possessió. Després d’una campanya i un debat d’investidura amb poques concrecions i moltes apel•lacions a conceptes èpics però inconcrets, com ara “aixecar” Catalunya, el govern dels “millors”, o posar “seny”, ara comencem a veure quin és el full de ruta del Govern i les noves prioritats.

Malgrat els entrebancs amb l’anticicló i les sortides de to d’alguns càrrecs hi ha una màxima que es repeteix des del primer dia: “reducció del pressupost” acompanyada d’un discurs alarmista que vol amagar la voluntat real de dur a terme reformes estructurals que van més enllà dels ajustos pressupostaris.

És cert que la crisi econòmica que també afecta greument Catalunya ha fet caure vertiginosament els ingressos de la Generalitat i cal reduir les despeses. Però els anuncis que s’han fet poc tenen a veure amb l’adaptació d’uns pressupostos a la crisi econòmica sinó amb escapçar de dalt a baix la inversió en polítiques socials dels últims anys. El 56% del pressupost dedicat a les polítiques socials (de l’anterior govern d’esquerres) ens acostava (encara que per la franja inferior) als estàndards europeus i els despropòsits anunciats els últims dies ens allunyaran d’Europa però, el que és més preocupant, augmentaran les desigualtats, el conflicte social i per acabar-ho d’adobar, deprimiran encara més l’economia, generant més atur.

CiU s’ha tret la careta amable i ha marcat les seves prioritats qüestionant directament drets de caràcter universal i introduint un debat enverinat sobre l’accés als serveis. Trobem dos exemples clars en les retallades anunciades en sanitat pública i en educació.

Un terç de la reducció de pressupost s’aplicarà a la sanitat pública. Hi haurà menys personal, menys centres d’atenció primària i menys equipaments mentre no es mencionen polítiques de control de la despesa farmacèutica (amb un gran lobby industrial al darrere) però es proposen desgravacions fiscals pels que si que es poden pagar una mútua privada.

En educació, es redueix d’una banda, entre un 10% i un 15% del pressupost de les escoles, es preveuen reduccions del personal docent i es paralitza la construcció dels nous centres que estaven previstos mentre continua augmentant la població escolar. I d’altra banda, es dupliquen les direccions generals per diferenciar clarament els centres públics dels privats, es canvien els criteris de matriculació per afavorir que alguns puguin excloure cert alumnat i s’anuncia la predisposició a ampliar concerts a escoles que segreguen per sexe.

Aquests són només dos exemples per mostrar que les tisores van amb una direcció clara: aquells serveis que sostenen l’estat de benestar i són claus per compensar les desigualtats socials.
Ni la crisi, ni els incompliments de Madrid poden justificar que les tisores siguin especialment esmolades en educació o salut.

No és raonable ni des del punt de vista de l’equitat, ni de l’economia ni del sentit comú, però és encara menys responsable i inapropiat per un govern dels que s’autoanomenen “els millors”. Etiquetes de comentaris: , , , ,