Un premi per a la renda municipal d’inclusió (0)


Barcelona, hem guanyat! En concret un projecte europeu, l’Urban Innovative Action, junt amb altres 15 ciutats  d’entre les 377 que hi optaven. Pas mal. Però el que m’il·lusiona és el projecte de fons que hi ha darrera: la possibilitat d’aplicar una prova pilot sobre la renda municipal d’inclusió.
La setmana passada presentàvem un ajut especialment destinat a dones, en tant que pateixen més la pobresa que els homes. I ja avançava que no es podia valorar com una política aïllada, sinó que formava part d’un objectiu més ambiciós a mig terme: la creació d’un Suport Municipal d’Inclusió, una renda garantida de ciutadania a nivell de Barcelona. Doncs bé, el premi rebut avui és un impuls clau per fer-ho realitat. Els 4,85 milions d’Euros ens serviran per analitzar les formes més eficients de lluitar contra la pobresa urbana i de que les persones perceptores de la renda guanyin autonomia.
Com deia, el projecte rep el suport de la Unió Europea a traves de la Iniciativa  “Accions Urbanes Innovadores” de l’article 8 del FEDER, adreçada a trobar i provar solucions noves per a problemes relacionats amb el desenvolupament urbà sostenible i que resulten rellevants per al conjunt de la Unió. Dins de les temàtiques contemplades per la iniciativa, el projecte de Barcelona es focalitza en la lluita contra la pobresa en zones urbanes desfavorides. La UE contribueix amb el 80% del cost total del projecte (els 4,84 milions esmentats abans per a un període de 3 anys (2016-2019))

B  MINCOME es basa en la decisió municipal d’implementar una renda municipal o suport municipal d’inclusió com a suplement d’ingressos per a les llars més pobres de la ciutat, moltes ubicades als barris de l’eix Besòs. S’espera que 1.000 famílies (al voltant de 2.000 persones) en situació de pobresa rebin aquesta renda de manera experimental. Es tracta d’una nova solució adaptada als nous fenòmens de la pobresa que es donen a la  nostra ciutat. I es tracta de respondre des de la ciutat a la manca de responsabilitat de la Generalitat per implementar una Renda Garantida, que és a qui li tocaria per competència i perquè l'Estatut que vam votar fa 10 anys així ho mandatava...

El supòsit de partida es que aquest Suport Municipal d’Inclusió dotarà a les famílies de seguretat, llibertat i major responsabilitat, veritables palanques per a superar la pobresa. En efecte, la seva implementació suposa un canvi radical en la lluita contra la pobresa en introduir un mecanisme que millora les capacitats per a prendre decisions, esperonant els individus a desenvolupar les seves pròpies estratègies una vegada assegurat un ingrés mínim.

L’estratègia del projecte combina diferents elements claus. Com a primer element clau, prova i compara diferents tipus de suports o rendes similars, i les combina i integra amb diferents polítiques públiques per a les persones que reben la renda, i enforteix les iniciatives comunitàries i ciutadanes promovent la reflexió des de la base i la co-creació d’aquestes polítiques i serveis.

Per a fer aquesta experimentació es llança un “ecosistema d’innovació” en el camp de la lluita contra la pobresa mitjançant una sèrie de serveis de cost similar per beneficiari al que accedeixen, durant el període de prova, les persones receptores de renda. A la vegada s’afegeix com a pas previ un sistema d’investigació etnogràfica que permetrà una millor comprensió de la pobresa en la mesura que les persones que pateixen situacions de pobresa,  tindran l’oportunitat d’expressar i fer conèixer els seus relats sobre les seves trajectòries de vida i les formes de fer front a situacions de pobresa.

En referència a la distribució experimental i temporal del Suport Municipal d’Inclusió, les 1000 famílies seran dividides en 5 grups demogràfics, que rebran diferents modalitats d’aquesta renda i seran beneficiaris o receptors de diferents serveis o polítiques actives d’inclusió social, com ara ocupació, educació, economia social, habitatge i participació en la comunitat. La posada en marxa del Suport sota aquesta modalitat permetrà així realitzar anàlisis comparatius sobre el cost-efectivitat de les polítiques de lluita contra la pobresa amb la finalitat de desenvolupar serveis de benestar més eficients i eficaços.
S’afegirà un component tecnològic que s’incorporarà al procés d’innovació. Es dissenyarà especialment una aplicació de mòbil que afavorirà les interaccions socials entre els serveis municipals i els receptors de renda, posarà a disposició dels receptors de renda un sistema eficaç d’informació i afavorirà un sistema permanent de seguiment dels beneficiaris per part de l’equip del projecte.

La proposta d’integració de diferents serveis municipals en el territori del projecte és una de les dimensions claus. Per això, sota la direcció de l’Àrea de Drets Socials, es desenvoluparà un sistema de treball compartit amb l’Institut de Serveis Socials, l’Àrea de Drets Ciutadans, els districtes Municipals, el Consorci d’Educació, la Comissió de Cooperatives i  d’Economia social i Solidària, Barcelona Activa i la Gerència d’Habitatge. Es desenvoluparan relacions de cooperació amb el teixit associatiu del territori.

Per a desenvolupar i executar aquest projecte l’Ajuntament ha establert una aliança amb diferents organitzacions especialitzades en diferents temes d’innovació social: La Young Foundation (Regne Unit) la Universitat Autònoma (a traves de l’IGOP), Nova (Centre per la innovació social), IESE Business School (Public-Private Sector Research Center) , i la UPC. Cadascuna d’aquests organitzacions desenvoluparà  diferents tasques dins del projecte.

Al final del projecte s’espera:

    Una reducció significativa de la pobresa monetària entre els receptors de la RME.
    Que el Suport o renda tingui un impacte positiu en l’eficàcia i eficiència de les polítiques d’inclusió social, a través d’una millor relació dels serveis amb els usuaris, una millor coordinació d’aquests serveis en el territori i una millor comprensió del fenomen de la pobresa.
    Que els receptors desenvolupin processos que afavoreixin la seva autonomia i habilitat per a prendre decisions sobre les seves opcions de vida i redueixin al mateix temps la seva dependència a llarg termini dels subsidis públics.
    Un enfortiment de les organitzacions socials que participen activament en les polítiques d’inclusió social i un increment de la participació dels beneficiaris dels serveis públics en la vida comunitària.
    Assolir conclusions significatives sobre les formes més efectives i eficients de lluitar contra la pobresa urbana a través de processos d’avaluació continua tant quantitativa com qualitativa, comparant diferents modalitats de rendes, usos dels serveis i diferents comportaments dels receptors d’aquestes.
Les conclusions seran disseminades a través de la creació d’espais de comunicació amb altres actors socials, empresarials i institucionals de la ciutat, amb l’objectiu d’estendre les pràctiques exitoses per a millorar les polítiques d’inclusió i lluita contra la pobresa a d’altres zones de la ciutat i de l’àrea metropolitana.
En definitiva: Innovació, investigació, inclusió!
Etiquetes de comentaris:

Junts i juntes per guanyar Barcelona (0)





Davant d’algunes informacions aparegudes, voldria traslladar-vos algunes reflexions:

Iniciativa per Catalunya Verds som una força municipalista que sempre ha fet seva la crida de “pensa globalment i actua localment.” En una crisi sistèmica com la que vivim, que no només ha fet saltar pels aires el pacte social i els drets aconseguits en anys de lluita sinó que també ha trencat la confiança de la majoria de la ciutadania en les institucions, és fonamental que els ajuntaments esdevinguin instruments útils de lluita contra les desigualtats, així com trinxeres de defensa dels drets, les llibertats i els serveis públics.

Estem en un moment transcendental a Europa, Espanya, Catalunya i Barcelona. La nostra organització, com en d’altres moments de la nostra història, ha donat un salt endavant, com vàrem decidir a l’Assemblea de Barcelona el juliol de 2013, oferint el nostre capital polític i organitzatiu per construir una alternativa que disputi la majoria institucional a la dreta. ICV som una força inconformista i amb vocació de transformació social i avui aquesta només és possible des de la suma i la confluència amb aquelles organitzacions i moviments que compartim aquest objectiu de canvi profund.

La nostra aposta és que avui és imprescindible que els homes i les dones d’esquerres sumem i posem les nostres habilitats i diversitat d’experiències en benefici del col·lectiu i remem junts i juntes davant uns governs que des de Barcelona fins a Europa estan segrestant la democràcia, multiplicant les desigualtats i privatitzant els serveis públics en benefici d’uns pocs. Avui no ens hi juguem només unes majories a les institucions, sinó que avui està en joc la mateixa democràcia i l’esperança de molta gent.

Un projecte comú on els moviments socials i les organitzacions que treballem per una Barcelona més justa, inclusiva i democràtica caminem plegades és imprescindible per començar el canvi. ICV volem aportar a aquesta il·lusió col·lectiva tota la nostra experiència com a partit de lluita i de govern i, sobretot, el nostre principal patrimoni: el conjunt de la nostra militància, que fa que avui la nostra organització sigui un projecte dinàmic, obert, amb capacitat de treballar en equip.  Per fer fora la dreta i canviar a fons les polítiques i la política és imprescindible aprofitar les sinergies i la intel·ligència col·lectiva per al treball quotidià a l’Ajuntament. ICV volem formar part del canvi i per això hem de posar la nostra experiència, capacitat de treball, energia, coneixements i sensibilitat per remar per un nou projecte de transformació a la ciutat.

Fa 15 anys que vaig començar a militar a ICV Barcelona, al barri de Sant Andreu, on avui continuo vivint. Des de Joves d’Esquerra Verda de Barcelona vaig aprendre que la política local té un gran potencial transformador i que en la gestió de proximitat es concreten els valors dels grans debats de l’esquerra. Recordo que una les primeres tasques en les que em vaig involucrar fou la participació en l’Agenda 21 de Barcelona des de la perspectiva juvenil, un dels llegats que ICV, i del llavors professor Ricard Gomà, ha deixat a la ciutat. Poc després vaig poder fer de consellera de Dones i Cooperació del districte, on vaig tenir la primera oportunitat de veure l’ajuntament i la gestió municipal des de dins.

Em fa especial il·lusió el moment actual en el que ens trobem com a organització. Tenim molt reptes per endavant i el context és complex però estic convençuda que la nostra organització, com ho ha fet fins ara, estarà a l’alçada del que necessita la ciutat. El nostre objectiu fonamental és guanyar Barcelona per fer front a l’atur i a les desigualtats, combatre la “Barcelona en venda” de Trias i rescatar la ciutat per a la seva gent retornant també la il·lusió de viure a Barcelona. I és per això que m’agradaria posar la meva experiència personal i les meves capacitats al servei d’ICV i del projecte comú. Em fa especial il·lusió poder ser, en cas que així es decideixi en el procés d'elaboració d'equips,  una peça més d'aquest  projecte esperançador i tranformador de Barcelona en Comú. Conscient que avui la clau de l’èxit no són els lideratges personalistes sinó l’elaboració d’equips capaços de gestionar i teixir complicitats amb els veïns i les veïnes.

Hem de treballar juntes per recuperar la dignitat, la il·lusió, l’esperança i la confiança de la gent de Barcelona en la política municipal, hem de tornar a posar al centre de l’agenda política les necessitats dels ciutadans i les ciutadanes i, especialment, de la gent i els barris que avui són invisibles per al govern de Trias. I hem de posar la ciutadania com a protagonistes de la política. Si totes i tots aquells que hem somiat en una ciutat cohesionada, justa, participativa i ecològica anem de la mà, serem imparables.
Etiquetes de comentaris:

El que ingresso com a diputada al Congrés (9)

https://dl.dropboxusercontent.com/u/78158259/nomines_congres/n%C3%B2mina%20laia.pdf

Avui faig una entrada al blog per tal d'aclarir informació sobre els ingressos que rebem del Congrés de Diputats i els diversos conceptes qie inclouen. Més enllà que la informació pugui estardisponible a la pàgina del Congreso, és cert que aquesta és confusa i complicada de trobar i, d'altra banda, ens els últims temps han circulat per la xarxa i també en alguns mitjans, informacions errònies sobre aquesta qüestió.

Els meus ingressos del Congrés de Diputats es composen de tres conceptes:
- Una assignació com a sou base de Diputada al Congrés de 2813.87 euros al mes
- Una assignació complementària com a portaveu de comissió de 1046.48 euros al mes. De fet sóc portaveu de 4 comissions i portaveu adjunta d’altres dues, però, evidentment, aquest concepte només es cobra per una responsabilitat i no és acumulativa (ho dic per aclarir informacions errònies que han circulat per la xarxa….). Aquí teniu el link de la pàgina del Congrés amb les responsabilitats i la declaració de béns. 

D’aquest sou se m’aplica una retenció del 28% en IRPF i després, d’acord amb els criteris establerts a ICV un 27% del sou net es transfereix a la organització per tal de finançar despeses corrents com els suports del personal tècnic a l’activitat parlamentària. 

A més a més, ingressem 1.823,86 euros més corresponents a les despeses referides a allotjament i manutenció a Madrid dels diputats que vivim a altres indrets. Habitualment passo un mínim de 10 dies al mes a Madrid (encara que varia depenent del mes) , a més dels desplaçaments i allotjaments arreu de l’Estat per tal d’assistir a les diverses activitats vinculades a la meva condició de diputada.
En definitiva, 3852.87 euros són els ingressos nets que rebo pel meu sou i per cobrir les despeses mensuals per treballar fora de casa.
Etiquetes de comentaris:

Intervenció de Laia Ortiz a la Comissió d'Hisenda (0)

Etiquetes de comentaris:

Pregunta a Montoro sobre l'IVA dels serveis bàsics (0)

Etiquetes de comentaris:

Pobreza energética, estafa eléctrica y Marca España. (0)

Mientras el Gobierno está inmerso en una campaña de ventas sobre la “recuperación económica de España” la realidad y los datos se rebelan tozudos para la mayoría. La tasa de población en riesgo de pobreza ha aumentado en más de 5 puntos superando el 28%, la reforma laboral multiplica el número de trabajadores pobres con una caída media de salarios del 10% y España lidera el aumento de desigualdad entre los países europeos.
Ante este panorama dantesco, es importante poner el zoom y ver las caras y los fenómenos de pobreza. Aquéllos que tienen que ver con la crisis, sí, pero también los que son consecuencia de políticas y decisiones tomadas años atrás y hoy padecemos sus consecuencias.
Uno de ellos es la llamada pobreza energética, lo que podemos definir como la dificultad para mantener la vivienda en unas condiciones adecuadas de temperatura o de disponer de unos servicios energéticos esenciales a un precio justo. Este drama social, que excluye a millones de personas de los mínimos vitales para subsistir dignamente, crece día tras día en España.
La pobreza energética está provocada, fundamentalmente, por tres motivos. En primer lugar, la crisis económica y las políticas de austeridad con la consiguiente reducción de las rentas. En segundo lugar, el aumento continuo de los precios de la electricidad o el gas, que acaparan cada vez más proporción del presupuesto familiar. Y en último lugar pero razón esencial, la ineficiencia energética de los edificios, que está estrechamente relacionada con la degradación del parque de vivienda en nuestro país y la carencia de políticas decididas para invertir en rehabilitación y mejora. En este sentido, la reciente sentencia de 16 de enero del Tribunal de Justicia de la Unión Europea, que acaba de condenar a España por incumplir con las políticas de eficiencia energética en los edificios, ilustra la dejadez y el abandono en esta materia.

Este nuevo rostro de la pobreza tiene un impacto profundo en la vida de las personas. La carencia de calefacción o de calor afecta a la higiene, a la salud y genera aislamiento y exclusión. El Informe de Sostenibilidad en España del 2012 estima que en nuestro país la pobreza energética provoca entre 2.300 y 9.300 muertes prematuras en invierno. Por lo tanto, estamos hablando de un problema de unas dimensiones alarmantes, que afecta a millones de hogares por mucho que no aparezca en los power points del Gobierno.
I lo más indignante es que dos causas de este fenómeno tienen que ver, directamente, con decisiones tomadas por los Gobiernos en los últimos 15 años y con la insensibilidad total de una mayoría en el Congreso que niega los problemas y continúa legislando en sentido contrario a la solución.
Este drama social no sólo no se frena, sino que empeora rápidamente. Aunque el ministro Soria vaya repitiendo que con el PP los precios no suben, o lo hacen moderadamente, lo cierto es que la luz ha aumentado de nuevo en enero. Y lo hace en un a país donde los consumidores pagan la tercera electricidad más cara de Europa. Los datos del Eurostat demuestran que en la última década el coste de la electricidad se ha incrementado en un 104%, coincidiendo con la llamada “liberalización” del sector eléctrico. La ley del Sector eléctrico del primer Gobierno de Aznar se elaboró con la excusa de abaratar el coste y mejorar la eficiencia y limitó la intervención estatal y creó el peor de los modelos.
La Ley de 1997 dice: "[...] la presente Ley se asienta en el convencimiento de que garantizar el suministro eléctrico, su calidad y su coste no requiere de más intervención estatal que la que la propia regulación específica supone. No se considera necesario que el Estado se reserve para sí el ejercicio de ninguna de las actividades que integran el suministro eléctrico. Así, se abandona la noción de servicio público, tradicional en nuestro ordenamiento pese a su progresiva pérdida de trascendencia en la práctica, sustituyéndola por la expresa garantía del suministro a todos los consumidores demandantes del servicio dentro del territorio nacional [...]".
Pues bien, los datos demuestran que no ha sido así. Todo lo contrario. Y tras 15 años de gobiernos socialistas y populares que han hecho grande al monstruo, el ministro Soria nos presenta una reforma eléctrica que insiste en los mismos errores.
Lo fundamental es que tanto la regulación del 97 como la del 2013 está creada para sostener un mercado que no funciona y que es un negocio redondo para las eléctricas españolas. Si miramos los datos de los beneficios, vemos que estas compañías del oligopolio doblan la media de sus homólogas europeas. En el 2010, el beneficio de las eléctricas españolas fue del 10,11%, mientras que la media de las europeas fue del 5,13%. En el 2011 las españoles tuvieron un beneficio del 7,44% y las europeas del 2,98%. Una diferencia que se repite año tras año.
Así, vemos que crece la factura, crece nuestra deuda con las eléctricas (ya llega a 29.000 millones de euros) y sus beneficios también aumentan. Y es que tenemos un sistema que garantiza que ellas siempre ganan y que el Estado o los consumidores siempre perdemos.
Lo que ha pasado en estos últimos meses lo ilustra. La subasta anulada por la Comisión Nacional de Mercados y Competencia ha sido noticia por una subida especialmente escandalosa pero esto viene sucediendo en la mayoría de subastas y refleja la realidad de un mercado donde la oferta y la demanda vienen controladas por las mismas empresas.

También hay que tener en cuenta, que en nuestra factura no pagamos sólo el precio de la energía sino también unos “costes regulados” que decide el Gobierno. La estrategia de Endesa, Iberdrola y Gas Natural con la inestimable colaboración del Gobierno es señalar a los nuevos productores de energías renovables como culpables de los costes crecientes, pero lo cierto, es que sólo el 9% de la factura va a parar a productores de energías limpias independientes del oligopolio. Además cuando hablamos de costes energéticos debemos tener en cuenta que las renovables nos ahorran anualmente al conjunto de españoles más de lo que reciben en primas en términos de reducción del precio en el mercado, de la bajada de los costes por importación de combustibles o en pago por emisiones de CO2. En realidad, gran parte de estos “costes regulados”, se conforman por conceptos como la distribución, el pago de la deuda, la moratoria nuclear, la comercialización…. Que son también ingresos para el oligopolio eléctrico.
En definitiva, este modelo regulatorio es un traje a medida para que los de siempre continúen ganando. Y por si fuera poco, el Gobierno ha decidido reformar el sector sin cuestionar ni el modelo ni la deuda acumulada con las grandes eléctricas. Una deuda, impagable socialmente y que es, a todas luces, ilegítima, si tenemos en cuenta análisis de la propia Comisión Nacional de la Energía que denunciaba excesos en el reconocimiento de costes.
La reforma eléctrica afianza la posición de dominio de las grandes empresas, penaliza a los consumidores, a las energías renovables y a los pequeños productores. Es decir, castigan a los que pueden hacerles la competencia..
Y entre las medidas adoptadas, está el aumento de la parte fija de nuestro recibo. En 2013 el PP aumentó un 63% este término de la tarifa y ahora, en enero, la ha vuelto a subir un 18%. El impacto de esta decisión agrava doblemente el drama de la pobreza energética. En primer lugar, cuando la parte fija aumenta más, significa que los ahorradores y los que menos consumen por falta de recursos salen perdiendo porque tienen menos margen para modificar con su consumo el coste final. Y en segundo lugar, el Gobierno pretende desincentivar completamente cualquier medida de eficiencia en un modelo orientado a que consumamos cada vez más, para que los de siempre continúen ganando.
Desde ICV e Izquierda Plural trabajando con organizaciones ciudadanas como la Plataforma por un Nuevo Modelo Energético hemos denunciado y propuesto alternativas. Desde la auditoría del déficit tarifario y el cuestionamiento de la deuda hasta una proposición de ley para prevenir la pobreza energética que la mayoría del PP no quiso ni admitir a trámite para debatirla.
La energía es un bien común esencial y como tal tenemos que garantizar su acceso y gestionarlo según las obligaciones de servicio público. Por eso hace falta una reforma en profundidad del sistema y no parches para que todo siga igual. Necesitamos intervención para garantizar una retribución de la energía en función de los costes reales, un modelo inclusivo, democrático y transparente. Cambios en profundidad.
Para ello necesitamos gobiernos valientes y no secuestrados cuando no, sobornados, por los lobbies pero también hace falta un mínimo de sensibilidad para entender que la pobreza energética no puede esperar a soluciones estructurales.
Por eso es todavía más indigno y vergonzoso que un gobierno que, con sus medidas encarece el precio de la luz, se niegue, a la vez, a debatir sobre medidas concretas para proteger a los consumidores vulnerables, como el establecimiento de un sistema público de precio social para rentas bajas, la implantación de una tregua invernal para evitar los cortes de luz a personas vulnerables o la aplicación del IVA reducido a la factura porque mientras Montoro anuncia rebajas fiscales a los que más tienen o a los que ahorran como él los llama, el IVA de la luz y el gas está al 21%.
No proponemos medidas complicadas ni gasto presupuestario. Sólo es cuestión de voluntad política. Otros países ya lo han hecho. Aquí, mientras venden la recuperación y Marca España pisotean nuestros derechos e ignoran las verdades incómodas. La propaganda siempre es más agradecida para la conciencia que la realidad.

Article publicat a La Marea
http://www.lamarea.com/2014/02/11/pobreza-energetica-estafa-electrica-y-marca-espana/

Etiquetes de comentaris:

A la Comissió d'Indústria, Energia i Turisme parlant de l'oligopoli i el tarifazo (0)

Etiquetes de comentaris: