Intervenció de l'inici de campanya al El Prat de Llobregat... (0)

Bona nit!
Avui és una de les nits importants de la campanya.
Perquè és la nit que hem d’agafar tota l’energia, les forces, les raons, les emocions per sortir al carrer i parlar, escoltar, explicar i treballar molt i molt fins d’aquí al 20 d novembre perquè ningú es quedi a casa..
I crec que està molt bé començar aquí a El Prat de Llobregat ( i que no s’enfadi la gent de Sant Feliu), peruqè sempre que vinc, a mi em passa, torno a casa amb les piles ben carregades. Perquè el Prat és l’exemple viu de la utilitat i el sentiment de la política. Et recorda el perquè estem on estem i fem el que fem.
Perquè és l’exemple de com la gent treballadora, les persones que lluiten i volen transformar el seu entorn, moltes vegades advers, difícil... que a vegades se senten nedant contra corrent, tenen en el vot un instrument de canvi, de lluita i d’esperança.
El Prat és l’exemple de com la política d’ICV-EUiA, arrelada en els valors profunds i en el treball quotidià és útil per millorar les condicions de vida de la gent. Perquè fem política de manera valenta per plantar cara a la dreta des de la dignitat i el coratge de plantejar models i polítiques alternatives davant el tsunami conservador.
I mireu, no és una campanya fàcil... avui ens trobem por, resignació, indignació, persones emprenyades i decebudes. Per això hem de treballar més que mai, per trencar les parets i els barrots on avui volen segrestar la política i la democràcia.
I crec que hem de fer una contribució en aquesta campanya. Una contribució a la transparència i al desacomplexament. Cal que parlem alt i clar, parlem de tot.
Perquè si nosaltres no parlem clara, mirant als ulls de la gent, qui ho farà? Avui la crisi està sent utilitzada, com diu el nostre candidat per molts oportunistes, està sent l’excusa per retallar drets, o privatitzar serveis públics. Però hi ha forces polítiques que l’estant utilitzant per enganyar i ocultar el seu programa.
Avui el PP i CiU representen la dreta més agressiva i per això no parlen del que faran. Però si que veiem que fan amb els vots de la ciutadania. Mentre en Rajoy diu que preservarà la salut i l’educació, el PP a Catalunya vota dia si dia també les retallades sanitàries de CiU. O l’Esperanza Aguirre escanya l’educació pública a Madrid.
És pels fets i els seus vots a les institucions que els coneixem i els desemmascararem.
I crec que en les polítiques sanitàries ho tenim molt clar.
CiU diu que no hi ha més remei que retallar. Diuen que no ens podem permetre el sistema sanitari (quan és dels més barats de tota europa).

Tanquen ambulatoris, quiròfans, envien els i les metges, les i els infermers a l’atur i ens disparen en 6 mesos les llistes d’espera pels núvols...

I ens diuen que no passa res, que no es nota en el servei. Ens diuen que no ens podem permetre la el dret a la salut... fins i tot el conseller Boi Ruiz diu que el dret a la salut no existeix.

Ens diuen que no podem estirar més el braç que la màniga mentre ells suprimeixen l’impost de successions a les grans herències, i ara plantegen privatitzar la sanitat perquè alguns en facin negoci.I el problema és que mentre es carreguen la sanitat pública les grans herències tenen sanitat privada assegurada.
Això no és la crisi, això és barra i són interessos.
Però davant la barra i els lobis d’interessos no val callar.
Cal convicció, valentia i combatre les idees de dretes amb polítiques alternatives, amb polítiques d’esquerres.

I si el PP i CiU són una amenaça clara a l’estat de benestar, als drets laborals i als serveis públics. També ho són les polítiques irresponsables del PSOE.

Tant perillós són les polítiques ocultes de CiU i PP com la complicitat del PSOE. Res ha fet tant mal a l’Estat de benestar o a augmentat les desigualtats com allò de “bajar impuestos és de izquierdas”. El PSOE ha renunciat ha donar la batalla.Ha perdut l’esperança i la convicció en que hi ha una alternativa per sortir de la crisi.
Han renunciat a la batalla cada vegada que callen al parlament quan en Boi Ruiz diu que l’Estat no pot garantir el dret a la salut.
I aquestes eleccions són un punt d’inflexió per decidir cap a on anem a Europa i a Espanya. I avui cal convicció, força i valentia per parlar clar i assenyalar responsabilitats.
I aquí vull també fer una altra reflexió. Mireu, la crisi també està servint perquè moltes forces polítiques deixin de parlar de qüestions importants.
És com si la crisi els obligui a deixar de parlar dels drets de les dones, de les llibertats, de la gent jove, de violència de gènere... i perdoneu... però aquests problemes continuen existint i aquestes batalles s’han de continuar donant.
Per alguns fins i tot que defensaven el govern paritari i les polítiques d’igualtat...va arribar la crisi i suprimeixen el ministeri d’igualtat. O amb els joves...vinga a parlar de precarietat...doncs arriba la crisi i reforma laboral...I la gent gran...arriba la crisi i la llei de dependència són prescindibles...O arriba la crisi, i el medi ambient és un problema
I aquest és el problema de quan es fa política des de la frivolitat o de cara a l’aparador. Com el sr Rubalcaba que es dedica proposar tot allò que ha impedit durant aquests 4 anys.
I per anar a votar amb ganes cal oferir credibilitat i confiança a la gent. Per a nosaltres, ICV-EUiA som feministes i ecologistes amb crisi i sense crisi. I per això no regategem els drets de les persones ni les nostres llibertats.
I davant el moment històric que estem vivint cal autenticitat i integritat.
Estem en un punt d’inflexió on decidim la democràcia que volem, si enfortim o dilapidem l’estat de benestar... els propers anys que s’hauran de lidiar batalles molt fonamentals en el camp dels drets i les llibertats.

I per lliurar aquesta batalla, la força política més fiable, amb més autoritat per guanyar aquesta batalla és ICV. EUiA.

Perquè no mercadegem, ni ens resignem. Perquè ho hem demostrat al parlament i al congrés...Perquè no hem callat ni callarem.

Us enllaço el video que resumeix les nostres propostes Etiquetes de comentaris: , , ,

CiU posa a la venda la sanitat pública (0)

Recentment hem tingut notícies d’un nou pla del conseller Boi Ruiz per a la sanitat pública catalana. Un pla ocult, que es treballava en la penombra i que incloïa també l’estratègia per “planificar la comunicació, controlar el missatge i vendre el nou model a la societat i als professionals” tal com figurava al mateix document.


Sembla ser que el Govern pretén esmicolar l’ICS en trossets i convertir-lo en un Holding empresarial per donar cabuda i acollir en aquesta empresa pública, la més gran del país, múltiples formes de col•laboració del sector privat per tal de canviar la gestió, les condicions de treball i introduir la lògica de la competència, el benefici i el risc..

Però aquestes intencions que apareixen al “pla ocult” del Govern van en la línia d’allò que ja ens descobria una de les lleis òmnibus (agilitat i racionalització administrativa) tal i com des d’ICV-EUiA vam denunciar en presentar l’esmena a la totalitat. Aquesta llei plantejava canviar la llei de l’ICS i la llei d’ordenació sanitària per tal de poder fer exactament això que es planteja. I malauradament la resta de forces polítiques de la oposició van deixar passar amb complaença aquesta llei mentre uns alertàvem dels seus perills.

Una vegada més el govern de CiU amb el discurs de la racionalització i l’austeritat aprofita l’alarma generalitzada per avançar en els autèntics objectius: la privatització de serveis... És lògic que un Govern business friendly veu en la salut -un sector que representava abans de la retallada gairebé el 7% del PIB català- una gran oportunitat de negoci per a alguns proveïdors que ja es fregaven les mans amb la degradació de la qualitat assistencial dels serveis públics que estan provocant les retallades.

Aquest informe confirma les pitjors sospites que podíem tenir. Posa de manifest quina és la voluntat de fons de CiU amb els serveis públics. Però el contingut del document també evidencia el seu control sobre la comunicació, així com l’ascendent que té el govern sobre un gran sector d’opinadors i grups mediàtics que li permet vestir de dramatisme i èpica moltes de les intervencions que són plantejades com inevitables o irrefutables des del punt de vista de l’eficiència i que en realitat són opcions polítiques resultat de la seva ortodòxia neoliberal.

Dir que avui l’ICS necessita ser “atomitzat” per avançar en eficiència no té consistència. Avui l’ICS és molt més competitiu que molts altres proveïdors del CatSalut per diverses raons: perquè té uns bons professionals, perquè la seva dimensió li permet fer economies d’escala en la compra agregada de productes i serveis, perquè té uns sistema de dades que permet compartir informació i gestionar-la de manera molt més eficient. I sobretot, perquè té una autèntica vocació de servei públic i no el guia la lògica lucrativa i per tant és més fàcil corregir comportaments ineficients com el foment de tractaments innecessaris o algunes activitats abusives.

I també ens hauríem de preguntar com justifica el Govern que faci lleis per reduir el nombre d’organismes i fusionar-los i alhora vulgui fragmentar l’ICS en trossets. Quan el Govern parla d’autonomia de gestió parla de la venta total o parcial dels serveis que és el que significa la incorporació de capital privat.

Certament, cada vegada ens sorprèn menys el comportament d’un conseller com Boi Ruiz que des del bon començament ha deixat clar el seu ideari. Ell venia professionalment del negoci de la salut i així governa la sanitat pública. Tenim un conseller que no creu en el sistema de salut públic i universal, com ha declarat, per ell la salut és un bé privat que depèn de cada ciutadà, no de l’Estat. Per nosaltres la configuració del sistema sanitari incideix directament en la salut de les persones i per tant l’accés a un sistema públic i universal és un dret social fonamental i no un servei més. I encara més, altres polítiques del Govern, com les de qualitat de l’aire, medi ambient, l’educació, la lluita contra la pobresa o l’atur incideixen també directament sobre la salut de les persones.

No podem repetir experiències que han fracassat. Els models de mercantilització i privatització de l’assistència sanitària en d’altres països han generat una sanitat més cara i amb majors costos de gestió, que contribueix a incrementar les desigualtats socials.

Davant aquesta ofensiva contra els serveis públics, protagonitzada per tot el Govern, cal fermesa i coherència i no complaença. Cal que les forces de l’oposició, els professionals i treballadors de la salut ens unim barrant el pas a la degradació del sistema sanitari, explicant a la ciutadania quins objectius hi ha al darrere de les mesures que pren el conseller Ruiz i exigint al Govern que expliqui amb transparència a la ciutadania que vol fer amb la sanitat pública.

No és compatible defensar amb coherència la sanitat pública i pactar, en major o menor grau, com fan PSC i ERC les lleis òmnibus, que són la primera amenaça per la privatització de la sanitat. Ens hi juguem massa.


Article públicat a catalunyapress.cat Etiquetes de comentaris: , , ,