Nuclears, no gràcies (2)

Les imatges esfereïdores que ens arriben del Japó tornen a posar al damunt de la taula la necessitat d’abordar el debat de l’energia nuclear. Durant molt de temps se’ns ha dit que es tracta d’una energia barata, neta i segura; però cal que ens preguntem...per a qui? S’ha demostrat que l’energia nuclear és un fracàs econòmic, tecnològic, ambiental i social que ja ha causat greus problemes al medi ambient i a la salut pública.

És fàcil trobar arguments que desmuntin el que el lobby nuclear fa temps que ens intenta vendre: No és una energia neta perquè els residus radioactius tenen una vida activa de desenes de milers d’anys i a més a més no s’ha trobat una solució viable per eliminar-los. No és una energia barata en el seu conjunt perquè externalitza costos que es traslladen a la tarifa elèctrica i el cost de construcció és molt alt.

Tampoc és una energia que ens fa independents de l’exterior ja que l’Estat espanyol necessita de la importació d’urani per fer funcionar les centrals, perquè tampoc en tenim reserves, i a més procedeix de països tant inestables com Níger.

Però el que és evident, una vegada més, i malgrat alguns s’entesten en negar-ho, és que l’energia nuclear no és segura. Múltiples accidents, averies ens demostren els riscos existents per molta tecnologia i mesures de seguretat. Perquè els errors humans i les catàstrofes naturals es repeteixen al llarg de la història i els impactes devastadors de l’energia nuclear perduren molts anys.

Tenim ara l’oportunitat d’aprendre dels errors, no cal que esperem un Txernóbil o una Fukoshima a l’europea per replantejar-nos el model energètic.

Malauradament, mentre a tot el planeta es planteja un debat a fons, transparent sobre l’energia nuclear aquí a Catalunya, un dels territoris més nuclearitzats del món es nega la possibilitat de fer un debat polític en condicions. Així ho expressava clarament el conseller Mena la setmana passada al Parlament. Ara no toca, igual que Zapatero ha fet recentment.

Des d’ICV, al costat de moviments ecologistes i organitzacions no ens hem cansat de repetir des de fa anys que cal un debat a fons sobre el tema i que cal tendir cap a les energies renovables, i que és possible un pla pont per fer la transició donant generant inversió a les zones que ara depenen exclusivament de les centrals.

Avui hi ha 13 països de la UE que no tenen cap central nuclear. És possible viure sense, però cal decisió per plantar cara als lobbies i la voluntat política per fer-ho.

Etiquetes de comentaris:

Pulsions individuals i benestar col•lectiu (1)

La inestabilitat als països de la riba sud de la Mediterrània ha comportat un augment important dels preus del cru i ha posat en primera plana del debat públic les conseqüències del nostre model energètic basat en el consum creixent i il•limitat i la dependència dels combustibles fòssils.
La bona notícia és que per primera vegada una gran majoria de ciutadans i gestors públics assumeixen que la situació actual no és sostenible i cal fer canvis en profunditat. Però la pregunta és perquè fins ara des dels governs i les institucions no s’ha abordat la crisi energètica que ens afectarà, més enllà de l’actual conjuntura?
 Perquè ens resistim a creure’ns allò que fa tant temps que els experts en energia, els moviments i partits ecologistes venim alertant?
Perquè ara s’actua amb precipitació amb mesures conjunturals per part del Govern del PSOE quan fa tot just uns mesos es penalitzava els productors d’energies renovables?
Perquè des de CiU i grups d’interessos es negava que la velocitat en carretera afectés a la qualitat de l’aire i al consum de combustible?
La resposta és que massa vegades des de la política es mira el curt termini i fins i tot s’atien les passions individuals per tal de fer oposició a qualsevol preu. És cert que avui vivim en una societat més individualista i els humans, per naturalesa, tendim a resistir-nos a canviar hàbits i reaccionem per inèrcies perquè ens resulta incòmode modificar, encara que sigui una mica, la nostra conducta. Llavors instintivament busquem excuses, neguem les dades o assenyalem altres culpables per no sentir-nos responsables.
Però una qüestió és la psicologia individual i l’altra és la responsabilitat col•lectiva, i aquesta és la feina dels que ens dediquem a la política i dels gestors públics. El lideratge no consisteix en seguir un ramat sinó de veure més enllà per garantir els drets i necessitats del conjunt. Hem de fer pedagogia i tenir valentia per afrontar els reptes i sempre sabent que les mesures d’anticipació solen ser més efectives que no pas les que s’apliquen quan ja fem tard.
És veritat que la realitat és tossuda i si sempre mires cap a una altra banda t’hi pots estavellar de nassos. I això és el que li ha passat a Felip Puig amb l’anticicló, a Blanco amb el dèficit comercial provocat pel petroli i podria seguir.
Perquè el problema és que si la resposta a un problema estructural i global que tindrà un impacte tant gran en la nostra economia i en les societats occidentals, el volem abordar com una qüestió conjuntural , fent allò tant poruc de qui dia passa any empeny, estarem fent més gran el problema.
La crisi energètica està aquí per quedar-se i la mala qualitat de l’aire és un problema que afecta a la vida de milers de persones. Aquests són dos exemples, encara que interrelacionats, de perquè cal valentia, lideratge i sentit de la responsabilitat des de les administracions i la política perquè és la única manera d’afrontar grans reptes i tenir capacitat transformadora.
Si només apel•lem a les pulsions més bàsiques de les persones per guanyar popularitat estem hipotecant la capacitat de debatre i avançar de la nostra societat així com la confiança de la ciutadania en els polítics i la democràcia.

Article publicat a http://www.cronica.cat/noticia/Article_de_Laia_Ortiz_dICV_Pulsions_individuals_i_benestar_col.lectiu Etiquetes de comentaris: , , , ,