Nuclears, no gràcies

Les imatges esfereïdores que ens arriben del Japó tornen a posar al damunt de la taula la necessitat d’abordar el debat de l’energia nuclear. Durant molt de temps se’ns ha dit que es tracta d’una energia barata, neta i segura; però cal que ens preguntem...per a qui? S’ha demostrat que l’energia nuclear és un fracàs econòmic, tecnològic, ambiental i social que ja ha causat greus problemes al medi ambient i a la salut pública.

És fàcil trobar arguments que desmuntin el que el lobby nuclear fa temps que ens intenta vendre: No és una energia neta perquè els residus radioactius tenen una vida activa de desenes de milers d’anys i a més a més no s’ha trobat una solució viable per eliminar-los. No és una energia barata en el seu conjunt perquè externalitza costos que es traslladen a la tarifa elèctrica i el cost de construcció és molt alt.

Tampoc és una energia que ens fa independents de l’exterior ja que l’Estat espanyol necessita de la importació d’urani per fer funcionar les centrals, perquè tampoc en tenim reserves, i a més procedeix de països tant inestables com Níger.

Però el que és evident, una vegada més, i malgrat alguns s’entesten en negar-ho, és que l’energia nuclear no és segura. Múltiples accidents, averies ens demostren els riscos existents per molta tecnologia i mesures de seguretat. Perquè els errors humans i les catàstrofes naturals es repeteixen al llarg de la història i els impactes devastadors de l’energia nuclear perduren molts anys.

Tenim ara l’oportunitat d’aprendre dels errors, no cal que esperem un Txernóbil o una Fukoshima a l’europea per replantejar-nos el model energètic.

Malauradament, mentre a tot el planeta es planteja un debat a fons, transparent sobre l’energia nuclear aquí a Catalunya, un dels territoris més nuclearitzats del món es nega la possibilitat de fer un debat polític en condicions. Així ho expressava clarament el conseller Mena la setmana passada al Parlament. Ara no toca, igual que Zapatero ha fet recentment.

Des d’ICV, al costat de moviments ecologistes i organitzacions no ens hem cansat de repetir des de fa anys que cal un debat a fons sobre el tema i que cal tendir cap a les energies renovables, i que és possible un pla pont per fer la transició donant generant inversió a les zones que ara depenen exclusivament de les centrals.

Avui hi ha 13 països de la UE que no tenen cap central nuclear. És possible viure sense, però cal decisió per plantar cara als lobbies i la voluntat política per fer-ho.

Etiquetes de comentaris:

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Amb tot el respecte a la teva opinió, mira't aquest estudi, on d'acord amb les dades de l'Organització Mundial de la Salut, es comparen les morts per watt produït segons les diferents fonts d'energia. Es té en compte el procés de construcció, producció i contaminant.

Molts Txernòbils hi ha d'haver per superar el 30.000 morts anuals només als USA produïts per la contaminació del carbó.

http://nextbigfuture.com/2011/03/deaths-per-twh-by-energy-source.html

La gràfica és encara més clara
http://sethgodin.typepad.com/.a/6a00d83451b31569e20147e3645469970b-450wi

Si ens preocupem per les vides humanes, la catàstrofe de Japó ens ensenya que hauríem d'exigir més seguretat a les construccions i als sistemes d'alerta a la població, i no pas debatre sobre la conveniència de centrals nuclears, que és de llarg la més eficient en el cost de vides humanes (i tenint en compte els efectes catastròfics de les fugues radioactives).

Fent un símil, es com 2 cerveses diàries fan més mal al fetge que una borratxera mensual.

Eva Huarte ha dit...

Als anys 70 vem cridar "Nuclears no, gràcies!" coneixent i advertint dels problemes per a la vida en el planeta al ecosistema i a les persones, propossaven alternatives d'energies renovables, pero els "lobbys" i d'altres no els interessa, es neguen a un nou futur amb noves fonts d'energies més netes i econòmiques. Fa temps s'està parlant i actuant d'eòliques i plaques solars, igualment, però, surten els "lobbys" i els problemes territorials de disposició i d'altres. Les nuclears estàn comdenades a desaparéixer o elles ens faràn desaparéixer a nosaltres, els accidents son inevitables i no hem deixat de tenir ensurts amb milers de vides de persones i consequències. El problema a Japó és més greu del que imaginem, s'està estenen cada vegade més i el mar no pot assimilar ni reciclar.
La radiactivitat no es pot reciclar, i estem destruïnt els recursos naturals del planeta. Eòliques i plaques solars segueixen sent una bona alternativa i Catalunya i la península sencera son un bon territori amb més privilegis que altres paísos... si els "lobbys" ho permeten:

http://www.elmundo.es/elmundo/2011/03/31/ciencia/1301572926.html

Publica un comentari a l'entrada

No es permetran comentaris ofensius, si us plau deixeu el vostre nom per tal de tenir un millor debat.