Resposta a les cartes rebudes dels indignats

Aquesta és la resposta que he anat donant a l'allau de cartes rebudes demanant que no assistim al Parlament. Publico en aquest bloc la carta després d'entrar al Parlament on, malauradament, uns quants dels indignats, pocs però contundents, ens han agredit a l'entrada. Estic trista i sento ràbia de com està anant però convençuda de que el que he de fer és defensar el pluralisme, la diversitat i la democràcia des de tots els espais que estiguin al meu abast.


Benvolguda persona indignada,


Comparteixo moltes de les qüestions que planteges sobre els dèficits democràtics i socials així com la injustícia de les mesures que s’estan plantejant des de moltes institucions ( FMI, la UE, el Govern de l’Estat i el de la Generalitat) per una sortida de la crisi que aprofundeix desigualtats i accentua els privilegis.
Però també he de dir que des de que vaig començar a participar en política el meu objectiu és precisament combatre amb arguments, idees i propostes alternatives la situació existent.

Com a diputada del Parlament, escollida com a tal, aniré demà a votar en contra d'aquests pressupostos. De fet hem presentat des d’ICV-EUiA una esmena a la totalitat explicant que hi ha alternatives a les polítiques neoliberals. Precisament seré la portaveu de presentar l’esmena a la llei d’acompanyament on es plantegen qüestions tant aberrants com les barreres per accedir a la renda mínima d’inserció, la privatització dels centres de recerca o la derogació de la llei de barris. Per això hem registrat una esmena a la totalitat, de rebuig frontal. Creiem que hi ha maneres diferents de fer les coses i que cal que hi hagi veus que defensin a la cambra alternatives, perquè si hi ha diferents opcions i pluralitat de visions.

Es pot augmentar ingressos (impost sobre energia nuclear, no eliminar impost de successions, impost sobre transaccions bancàries...) i reduir despesa per altres bandes (despesa farmacèutica, concerts a escoles d’elit...). I el dia 16 aniré a votar en contra de la llei de mesures fiscals i financeres. I al juliol en contra de la llei òmnibus.

El grup de CiU (62 diputats) que dóna suport al Govern i el Grup del Partit Popular (18 diputats) que ja ha anunciat que l'ajudarà a rebutjar les esmenes a la totalitat, sumen 80 vots. És una majoria més que suficient (68 és la majoria) i per suposat té el quòrum necessari, per tirar endavant els pressupostos.

Crec que les persones que ens han votat volen que les representem i diem també al Parlament que és indignant i injust el que està plantejant el Govern. Així ens ho demanen també moltes entitats i organitzacions socials que treballen dia a dia per la cohesió social, l’educació, en defensa de la sanitat pública... No fer la meva feina crec que facilita les coses al Govern perquè és deixar-los sense oposició i amb una majoria cada vegada més gran a les institucions.

També estic convençuda que la política i la transformació s’han de treballar des del carrer i les mobilitzacions però també a les institucions, malgrat moltes vegades pugui ser frustrant o fins i tot “indignant” perquè no sempre tens resultats immediats.

Et faig arribar l’esmena a la totalitat que hem presentat perquè tinguis coneixement del que plantejarem demà al Parlament. Text de l'Esmena a la totalitat Etiquetes de comentaris: , , ,

4 comentaris:

F. ha dit...

Molt bé Laia,
Entenc la ràbia que sent molta gent amb els i les polítiques perque crec que en les nostres societats actuals hi han motius de sobra per estar indignats. Crec que ara el que cal és evidenciar que no tots els polítics són iguals. Aquesta és la postura autènticament radical i veritablement útil, el descobrir que hi han formacions polítiques amb propostes transformadores i amb capacitat d'incidir en la realitat. És cert, aquesta postura és més incòmoda i no tant estètica. Entenc que és més còmode instal·larse en postures "puristes" i dir que tots els partits polítics són iguals però precisament el participar en política implica conèixer les diferents posicions ideològiques i veure que diuen les diverses formacions polítiques i socials(i que no diuen) però també i sobre tot que fan (i, que no fan) cadascuna de les formacions polítiques. També cal saber buscar complicitats entre aquells/es que pensen com tu en algún aspecte i saber generar sinèrgies, saber sumar esforços.
Crec que és evident que bona part de les demandes que surten de Pl. Catalunya estan ja recollides als programes electorals d'ICV-EUiA. I no només estan recollides als nostres programes, també hi han sindicats, ONGs i moviments socials que treballen desde fa temps en aquests temes.
Crec que ara és el moment de deixar de banda el sectarisme i de fer política de debò. Alguns ja fa temps que estem en política i que ja defensàvem els que ells sembla que acaben de descobrir ara. Crec que ens mereixem una mica de respecte, el mateix que ells no han mostrat avui pels nostres representats polítics.

Edu ha dit...

Hola Laia,

Estic molt d'acord amb la majoria de coses que dius... De totes formes, no creus que tot això hauria de servir per seguir aprofundint en una altra forma de fer política? Sóc votant d'ICV (i també "indignat"), però crec que potser us heu arrelat molt a les formes de fer habituals dels partits polítics, de les rutines parlamentàries... en definitiva, de les èlits polítiques.

Com es podria apropar més ICV als ciutadans, com es podria fer per a que aquests se sentissin més representats, com es podria traslladar l'esperit d'indignació a la política, com els ciutadans es podrien sentir realment partíceps d'una democràcia que ha quedat reduïda a votar cada 4 anys?

Potser són coses a pensar....

Molts ànims, Laia!

Alex Guerrero ha dit...

Laia, em sembla molt valent i raonable la teva postura, i n'hi estic d'acord. Ara, et diran els "indignats", amb tota rao, que que vau fer els dos mandats on vau tenir la clau parlamentaria per aprovar pressupostos que implementessin totes aquestes mesures que proposseu des de ICV. Els partits de la oposicio, i aixo inclou al soon-to-be Partido Socialista a nivell estatal, han de saber donar resposta de forma clara a dues preguntes: (i) com es que hem arribat a aquest embolic, i (ii) per que toca innovar, col.lectivament, per sortir del forat tots junts.

Crec que marcar linies entre "ells" i "nosaltres" no fara mes que alimentar reaccions com la que vau patir tan desafortunadament aquesta setmana. Salut i un peto desde Washington.

Anònim ha dit...

http://www.planetatortuga.com/modules/news/article.php?storyid=3890

Mireu aquest vídeo, per favor, com tants altres, demostren que el violents han estat els mateixos mossos infiltrats, a més de disparar i maltractar a persones de totes les edats, i a les dones! ¿On és la llei contra el maltractment? Això és TERRORISME D'ESTAT, i això és molt greu, també s'ha de dir al Parlament, la democràcia és la veu del poble, i ens estàn vampiritzant, però aquesta és la realitat, i el principi del final d'un sistema que no s'aguante més.
Aquestes imatges no surtiràn a les televisions, ni diràn els ferits que hi ha als hospitals. Quí son els violents? Què més volen de nosltres? Les nostres vides? No tenen prou amb el mal que estàn fent en nom de la democràcia? Això és pitjor que als temps del dictador, les armes son més potents, i nosaltres més febles.

Publica un comentari a l'entrada

No es permetran comentaris ofensius, si us plau deixeu el vostre nom per tal de tenir un millor debat.