Intervenció de l'inici de campanya al El Prat de Llobregat... (0)

Bona nit!
Avui és una de les nits importants de la campanya.
Perquè és la nit que hem d’agafar tota l’energia, les forces, les raons, les emocions per sortir al carrer i parlar, escoltar, explicar i treballar molt i molt fins d’aquí al 20 d novembre perquè ningú es quedi a casa..
I crec que està molt bé començar aquí a El Prat de Llobregat ( i que no s’enfadi la gent de Sant Feliu), peruqè sempre que vinc, a mi em passa, torno a casa amb les piles ben carregades. Perquè el Prat és l’exemple viu de la utilitat i el sentiment de la política. Et recorda el perquè estem on estem i fem el que fem.
Perquè és l’exemple de com la gent treballadora, les persones que lluiten i volen transformar el seu entorn, moltes vegades advers, difícil... que a vegades se senten nedant contra corrent, tenen en el vot un instrument de canvi, de lluita i d’esperança.
El Prat és l’exemple de com la política d’ICV-EUiA, arrelada en els valors profunds i en el treball quotidià és útil per millorar les condicions de vida de la gent. Perquè fem política de manera valenta per plantar cara a la dreta des de la dignitat i el coratge de plantejar models i polítiques alternatives davant el tsunami conservador.
I mireu, no és una campanya fàcil... avui ens trobem por, resignació, indignació, persones emprenyades i decebudes. Per això hem de treballar més que mai, per trencar les parets i els barrots on avui volen segrestar la política i la democràcia.
I crec que hem de fer una contribució en aquesta campanya. Una contribució a la transparència i al desacomplexament. Cal que parlem alt i clar, parlem de tot.
Perquè si nosaltres no parlem clara, mirant als ulls de la gent, qui ho farà? Avui la crisi està sent utilitzada, com diu el nostre candidat per molts oportunistes, està sent l’excusa per retallar drets, o privatitzar serveis públics. Però hi ha forces polítiques que l’estant utilitzant per enganyar i ocultar el seu programa.
Avui el PP i CiU representen la dreta més agressiva i per això no parlen del que faran. Però si que veiem que fan amb els vots de la ciutadania. Mentre en Rajoy diu que preservarà la salut i l’educació, el PP a Catalunya vota dia si dia també les retallades sanitàries de CiU. O l’Esperanza Aguirre escanya l’educació pública a Madrid.
És pels fets i els seus vots a les institucions que els coneixem i els desemmascararem.
I crec que en les polítiques sanitàries ho tenim molt clar.
CiU diu que no hi ha més remei que retallar. Diuen que no ens podem permetre el sistema sanitari (quan és dels més barats de tota europa).

Tanquen ambulatoris, quiròfans, envien els i les metges, les i els infermers a l’atur i ens disparen en 6 mesos les llistes d’espera pels núvols...

I ens diuen que no passa res, que no es nota en el servei. Ens diuen que no ens podem permetre la el dret a la salut... fins i tot el conseller Boi Ruiz diu que el dret a la salut no existeix.

Ens diuen que no podem estirar més el braç que la màniga mentre ells suprimeixen l’impost de successions a les grans herències, i ara plantegen privatitzar la sanitat perquè alguns en facin negoci.I el problema és que mentre es carreguen la sanitat pública les grans herències tenen sanitat privada assegurada.
Això no és la crisi, això és barra i són interessos.
Però davant la barra i els lobis d’interessos no val callar.
Cal convicció, valentia i combatre les idees de dretes amb polítiques alternatives, amb polítiques d’esquerres.

I si el PP i CiU són una amenaça clara a l’estat de benestar, als drets laborals i als serveis públics. També ho són les polítiques irresponsables del PSOE.

Tant perillós són les polítiques ocultes de CiU i PP com la complicitat del PSOE. Res ha fet tant mal a l’Estat de benestar o a augmentat les desigualtats com allò de “bajar impuestos és de izquierdas”. El PSOE ha renunciat ha donar la batalla.Ha perdut l’esperança i la convicció en que hi ha una alternativa per sortir de la crisi.
Han renunciat a la batalla cada vegada que callen al parlament quan en Boi Ruiz diu que l’Estat no pot garantir el dret a la salut.
I aquestes eleccions són un punt d’inflexió per decidir cap a on anem a Europa i a Espanya. I avui cal convicció, força i valentia per parlar clar i assenyalar responsabilitats.
I aquí vull també fer una altra reflexió. Mireu, la crisi també està servint perquè moltes forces polítiques deixin de parlar de qüestions importants.
És com si la crisi els obligui a deixar de parlar dels drets de les dones, de les llibertats, de la gent jove, de violència de gènere... i perdoneu... però aquests problemes continuen existint i aquestes batalles s’han de continuar donant.
Per alguns fins i tot que defensaven el govern paritari i les polítiques d’igualtat...va arribar la crisi i suprimeixen el ministeri d’igualtat. O amb els joves...vinga a parlar de precarietat...doncs arriba la crisi i reforma laboral...I la gent gran...arriba la crisi i la llei de dependència són prescindibles...O arriba la crisi, i el medi ambient és un problema
I aquest és el problema de quan es fa política des de la frivolitat o de cara a l’aparador. Com el sr Rubalcaba que es dedica proposar tot allò que ha impedit durant aquests 4 anys.
I per anar a votar amb ganes cal oferir credibilitat i confiança a la gent. Per a nosaltres, ICV-EUiA som feministes i ecologistes amb crisi i sense crisi. I per això no regategem els drets de les persones ni les nostres llibertats.
I davant el moment històric que estem vivint cal autenticitat i integritat.
Estem en un punt d’inflexió on decidim la democràcia que volem, si enfortim o dilapidem l’estat de benestar... els propers anys que s’hauran de lidiar batalles molt fonamentals en el camp dels drets i les llibertats.

I per lliurar aquesta batalla, la força política més fiable, amb més autoritat per guanyar aquesta batalla és ICV. EUiA.

Perquè no mercadegem, ni ens resignem. Perquè ho hem demostrat al parlament i al congrés...Perquè no hem callat ni callarem.

Us enllaço el video que resumeix les nostres propostes Etiquetes de comentaris: alternatives, campanya, eleccions, ICV

Un Conseller que va a la seva? (0)

  Fa dies que el Govern de Zapatero va anunciar les retallades socials i va traslladar també el problema a les CCAA i Ajuntaments de la seva irresponsabilitat fiscal en els últims anys.

Mentre esperem veure aquesta mateixa tarda la concreció de les mesures que vol impulsar el Govern de l’Estat des de Catalunya hi ha un Conseller que no ha volgut esperar. Ha començat en solitari a anunciar retallades de sous dels treballadors públics sigui quina sigui la seva figura contractual i sense tenir en compte el desacord al si del Govern.

Un Conseller que alguna vegada ja li ha passat factura la manca de diàleg i ha hagut de retrocedir (recordo perfectament, ja que ho vaig viure en primera persona, la negociació de l’Impost de Successions i Donacions). Castells diu que parla en nom del Govern i anuncia acords que no s’han pres. Davant d’aquest relat en solitari un advertència: Catalunya no és un Govern socialista ni sociovergent. Això significa que hi ha forces polítiques com ICV que no avalarem a Catalunya les mesures acordades. Plantarem cara a la retallada injusta i irracional dels drets socials i laborals que volen imposar. Si Catalunya ha de reduir el dèficit es farà amb criteris diferents. Tenim marge per augmentar els ingressos via impostos a les rendes més altes (tram autonòmic de l’IRPF, per exemple), es farà millorant l’austeritat i rebaixant sous d’alts càrrecs i directius de les nombroses empreses vinculades a la Generalitat, pot passar per reduir la despesa farmacèutica, per retallar els ajuts al naixement en funció de la renda, prioritzant les inversions amb criteris de sostenibilitat i dinamització econòmica... Tenim alternatives i així ho farem saber.

Un acord a Catalunya passa per marcar la diferència en termes d’igualtat, sostenibilitat i impuls de l’economia i no per anar a remolc del que dicti Madrid. Per tant, abans de que Castells vulgui ser el primer de la classe de les retallades caldria veure quin marge tenim amb el Decret aprovat a l’Estat i treballar des de la perspectiva d’esquerres per reduir els costos socials de la crisi econòmica. Per això cal valentia per fer el que cal fer i prudència si es volen buscar acords i no només el protagonisme en solitari.

Foto: ACN . Xavier Alsinet

I us recomano un article interessant publicat a El País: El pozo, el perro y las pulgas de Pablo Beramendi y David Rueda Etiquetes de comentaris: Castells, drets socials, economia, ICV, retallades, treballadors públics

Presentació (8)

Hola, sóc la Laia i visc al barri de Sant Andreu a Barcelona. Sóc Llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració per la UPF i estic a una assignatura de distància per acabar Economia a la UB.


Després de diverses feines precàries vaig treballar d’analista sobre polítiques públiques de gènere al Institut de Ciències Polítiques i Socials.

Em vaig adherir a Joves d’Esquerra Verda (JEV) el 1999 quan cercava respostes a les meves inquietuds polítiques i instruments per canviar el món. Des de llavors la meva implicació en política no ha deixat de créixer.

Vaig ser diputada al Parlament de Catalunya (2007-2012) i ara só Diputada al Congrés dels Diputats i portaveu d’ICV. Sóc portaveu del temes d'energia, cooperació, Medi Ambient, Canvi climàtic del Grup de la Izquierda Plural i també sóc membre de les comissions d'Hisenda i Administracions Publiques i de Seguretat Vial i mobilitat sostenible. http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Diputados/BusqForm?_piref73_1333155_73_1333154_1333154.next_page=/wc/fichaDiputado?idDiputado=345&idLegislatura=10


Poc a poc m’anireu coneixent mitjançant aquest bloc que vol ser un punt de trobada amb vosaltres. Un espai per parlar de política i d’altres coses, un espai per plantejar preguntes, dubtes, per “escoltar” opinions, consells, crítiques, un espai per a la reflexió i també per compartir experiències interessants.

No prometo ser-hi cada dia perquè els horaris són complicats i a vegades necessito “desconnectar” però intentaré mantenir una certa regularitat perquè aquest bloc sigui un punt de trobada freqüent. Us animo a totes i a tots a participar. Etiquetes de comentaris: Escoltar, ICV, JEV, política