Però... què entenem, doncs, per POLÍTICA? La política és la via per resoldre problemes col•lectius. La política són aquelles activitats precisament que persegueixen el bé comú. Fem política a les institucions però també fem política a les associacions de veïns, a les oenegés, als sindicats i aquest mateix cap de setmana es fa política des del Fòrum Social Català, per exemple.
Ens ha d’alarmar que precisament la política sigui vista com un problema i no com a solució i com instrument per transformar la realitat.
I ens hem de preguntar com hem arribat fins aquí, cal fer autocrítica, prendre nota i canviar comportaments. Ho hem de fer des dels partits polítics i des de les institucions però també i de manera urgent ho hauran de fer tots aquells agents que han contribuït a la banalització de la política. Aquells que subratllen la confrontació i frivolitzen o confonen la ciutadania.
Però hem de fer autocrítica. En una societat de consum com la nostra, no es pot fer política com un servei o un producte més que cal que compri la gent.
És un repte dels partits i institucions poder comunicar les propostes i les accions que s’han dut a terme. Perquè precisament la informació i la deliberació són fonamentals per a poder escollir, són la base de la democràcia.
Però sempre cal tenir clar quin és l’objectiu. No ens podem prostituir per un titular, una editorial o per convèncer un o altre opinador habitual. Allò que importa és canviar realitats, resoldre conflictes quotidians i fen-t’ho sempre des de la solidesa i la coherència amb uns valors. La resta és accessori.
Banalitzar o passar de la política en general ens pot conduir a escenaris perillosos fent emergir noves formacions pintoresques i populistes que poden fer un bon paper en el camp de l’espectacle però un flac favor a la democràcia. Dir que passem de la política vol dir que no ens interessa si es fan més escoles públiques o no se’n fan, si es privatitza la sanitat o no, o si es posen mesures per combatre el canvi climàtic.
El problema és que hi ha sectors que ja els va bé que la ciutadania passi de tot. Els grups de poder saben perfectament què els convé, qui els convé i com donar-hi suport.
Per això també cal combatre tòpics i llocs comuns que cada vegada estan més instal•lats en el sentir de la ciutadania i contribueixen al passotisme, al deixar fer. Perquè a vegades és més fàcil tirar de tòpic que contrastar, informar-se, comparar i decidir.
Alguns exemples: Tots els polítics són iguals, Tots són uns corruptes, Tots diuen mentides...
Hem de saber posar un interrogant al darrere si no volem contribuir al cinisme generalitzat.
Fa 10 anys que vaig començar a fer política a ICV i als moviments socials i fa una mica més de tres que estic al Parlament de Catalunya. He vist moltes coses que no m’agraden i que cal canviar. Però el que també puc dir és que aquestes etiquetes són molt lluny de la realitat.
De tota manera hem de treballar molt per revertir aquesta situació. No podem continuar fent com si no passés res. Casos com l’afer Palau, Pretoria, Gürtel, no poden ser oblidats ni quedar impunes. Però no és només qüestió de legalitat sinó també d’ètica en la pràctica política. L’agressivitat creixent de molts polítics quan s’acosten eleccions, la demagògia, el tot s’hi val per un grapat de vots i fins i la mentida cal que siguin extirpats de la política.
Us recomano la lectura d'un article de l'Albert Solé: La (des)afección eterna Etiquetes de comentaris: desafecció, participació, política
