Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris economia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris economia. Mostrar tots els missatges

Intervenció al Congrés el #25S (3)

Subo a esta tribuna mientras estamos parapetados y aislados cuando un Congreso debería estar abierto a la ciudadanía. De un Parlamento que obviamente no funciona con normalidad, pero por un Gobierno que lo menosprecia a golpe de decreto, y porque en la calle explotan las medidas injustas y dolorosas que aprueba esta mayoría. Pero estoy aquí para cumplir mi deber con la ciudadanía, de representar con mis propuestas y de expresar también la indignación de la gente y para plantar las alternativas que si existen y la necesidad de derrotar este sistema injusto. Ahí fuera mucha gente clama por un nuevo proceso constituyente y afirman que la constitución es papel mojado…y es cierto…porque ustedes la han enterrado. Esa constitución que tanto utilizan para acallar a los pueblos, como en Catalunya, pero que ignoran diariamente: Lo ilustro con ejemplos claros: Art.47. Todos los españoles tiene derecho a una vivienda digna y adecuada. Los poderes públicos promoverán las condiciones necesarias y las normas para hacer efectivo este derecho. Como exactamente? Con el desahucio express? Con más de 500 deshaucios al día en nuestro país? Con los bancos malos llenos de viviendas vacías? Art. 37 Se garantizará el derecho a la negociación colectiva…En serio con la reforma laboral, acoso a sindicatos… Y fíjense…de lo que nos ocupa en este debate: Art.31 TODOS contribuirán al sostenimiento de los gastos públicos de acuerdo con su capacidad económica mediante un sistema tributario justo inspirado en los principios de igualdad y progresividad. Papel mojado con sus amnistías fiscales, sus medidas regresivas y los regalos fiscales a ricos! Ustedes sólo trabajan para el art.135 de esta CE, el de pagar a los especuladores antes que los servicios públicos. Ese pacto bipartidista sin legitimidad, sin el aval de la ciudadanía. Eso es lo que hace que ahí fuera nos interpelen! Esta PNL tiene que ver con si la mayoría de este Congreso se pone al servicio de estos artículos o los entierran. No miren para otro lado porque esta gente se dirige a todos nosotros. El fraude, la economía sumergida y las reformas fiscales de PSOE y PP hacen que nuestro sistema fiscal ya no cumpla con los principios de equidad y progresividad. Estamos en la cola de la UE en gasto social y también en fiscalidad. Pero además son los trabajadores los que más pagan: hace dos días aparecía datos de qué pagan las empresas 11% el 2011! El tipo real (30% y 25% IS es el tipo real… )mientras los trabajadores aguantan sus subidas del IVA, el IRPF… Mientras caen las rentas salariales y aumentan los beneficios de grandes empresas. Mientras se mantiene el “xiringuito” de fraude de las SICAVS… Las enmiendas que hemos presentado van en la línea de lucha contra el fraude y una política fiscal justa. Más justicia y más eficacia. Qué plantemaos? 1º ENMIENDA Implantar un Impuesto sobre las Transacciones Financieras con una base impositiva amplia y que será sustituido, cuando proceda, por un tributo a escala de toda la Unión Europea. Solicitar de inmediato la aprobación del impuesto a nivel comunitario junto aquellos países que se acojan a una cooperación reforzada.» Si queremos una fiscalidad justa, en una economía global es imprescindible avanzar en el Impuesto de transacciones financieras. Es una vergüenza que tras 5 años de la caída de Lehman Brothers y diagnosticar donde estaba el virus…. No exista un impuesto q penalice la especulación m8ientras castigan a la población que no creó la crisis. Con un impuesto similar al establecido en Francia podrían recaudarse más de 6.000 millones de euros en nuestro país. Esto se puede hacer ya. Pero nos gustaría tener el compromiso de que España, más allá de hacer declaraciones rema a favor. La propuesta de la comisión pero solo la puede presentar al parlamento europeo y al consejo una vez tenga al menos 9 solicitudes de los estados que quieren hacerlo. Los países están jugando a pactar previamente, incumpliendo las reglas democráticas, con secretismo… Y España está en esta actitud. Por eso le planteamos abiertamente. Tiene que ver con lucha contra el fraude que la especulación sea fiscalizada. 2ª ENMIENDA En una economía global debemos hablar de paraísos fiscales si queremos hacer efectiva la lucha contra el fraude. Y la dejadez del Gobierno en este sentido asusta al igual que la OCDE y el G20 la complacencia o condescendencia al xantaje de los capitales que condenan a la pobreza y a la desigualdad en países del norte pero también en los propios países de destino. Por eso esta enmienda que insta a tomar medidas en ese sentido. 3º ENMIENDA No sólo cambiar leyes sino hacerlas cumplir. Dedicamos muy pocos recursos a la lucha contra el fraude. Por eso planteamos aumentar recursos en los PGE a la investigación del gran fraude. El 72% del fraude lo provocan las grandes empresas, pero el 80% de los trabajadores se dedican a investigar a ciudadanos medios y pequeñas empresas. Proponemos reformar dos figuras impositivas para permitir a la administración tributaria obtener más y mejor información de carácter fiscal que contribuya a su trabajo de lucha contra el fraude. Más allá del debate del jueves. Den sentido a este Congreso, atrévanse a escuchar, a negociar a parlamentar…el fraude fiscal es uno de los mayores atentados al estado de bienestar y a la equidad en este país. Y es un atentado al propio estado de derecho. En época de crisis, además, resulta insoportable. Dejen de apuntar a los ciudadanos en sus recortes y recorten de una vez los privilegios y la impunidad. Etiquetes de comentaris: , , , ,

Un Conseller que va a la seva? (0)


  Fa dies que el Govern de Zapatero va anunciar les retallades socials i va traslladar també el problema a les CCAA i Ajuntaments de la seva irresponsabilitat fiscal en els últims anys.
Mentre esperem veure aquesta mateixa tarda la concreció de les mesures que vol impulsar el Govern de l’Estat des de Catalunya hi ha un Conseller que no ha volgut esperar. Ha començat en solitari a anunciar retallades de sous dels treballadors públics sigui quina sigui la seva figura contractual i sense tenir en compte el desacord al si del Govern.

Un Conseller que alguna vegada ja li ha passat factura la manca de diàleg i ha hagut de retrocedir (recordo perfectament, ja que ho vaig viure en primera persona, la negociació de l’Impost de Successions i Donacions). Castells diu que parla en nom del Govern i anuncia acords que no s’han pres. Davant d’aquest relat en solitari un advertència: Catalunya no és un Govern socialista ni sociovergent. Això significa que hi ha forces polítiques com ICV que no avalarem a Catalunya les mesures acordades. Plantarem cara a la retallada injusta i irracional dels drets socials i laborals que volen imposar. Si Catalunya ha de reduir el dèficit es farà amb criteris diferents. Tenim marge per augmentar els ingressos via impostos a les rendes més altes (tram autonòmic de l’IRPF, per exemple), es farà millorant l’austeritat i rebaixant sous d’alts càrrecs i directius de les nombroses empreses vinculades a la Generalitat, pot passar per reduir la despesa farmacèutica, per retallar els ajuts al naixement en funció de la renda, prioritzant les inversions amb criteris de sostenibilitat i dinamització econòmica... Tenim alternatives i així ho farem saber.
Un acord a Catalunya passa per marcar la diferència en termes d’igualtat, sostenibilitat i impuls de l’economia i no per anar a remolc del que dicti Madrid. Per tant, abans de que Castells vulgui ser el primer de la classe de les retallades caldria veure quin marge tenim amb el Decret aprovat a l’Estat i treballar des de la perspectiva d’esquerres per reduir els costos socials de la crisi econòmica. Per això cal valentia per fer el que cal fer i prudència si es volen buscar acords i no només el protagonisme en solitari.

Foto: ACN . Xavier Alsinet

I us recomano un article interessant publicat a El País: El pozo, el perro y las pulgas de Pablo Beramendi y David Rueda Etiquetes de comentaris: , , , , ,

A CiU se li veu el llautó (0)

Avui hem tingut una trobada amb els líders dels dos principals sindicats de Catalunya, Joan Carles Gallego (CCOO) i Josep Maria Álvarez (UGT) per tal d'intercanviar idees i propostes sobre l'actual situació econòmica, en una setmana marcada per les mobilitzacions convocades per demà dimarts en contra el retard de l'edat de jubilació i pel Ple monogràfic sobre crisi econòmica del proper dimecres al Parlament de Catalunya.

Ha estat una reunió molt productiva i amb una gran coincidència pel que fa a la diagnosi i a les polítiques necessàries per afrontar la situació.
Vull destacar en aquest post però, la rotunditat amb la que els dos líders denuncien la hipocresia i la voluntat d'utilitzar la crisi per a fer retallades socials per part dels sectors més conservadors. Estaven perplexos davant la proposta de CiU que sense ni trobar-se amb els representants dels treballadors proposa abaratir l'acomiadament fins a 20 dies.
Qualificaven d'ignorant o mentider qui planteja aquest fals debat. I tenen raó. Actualment les empreses tenen capacitat per contractar sense assumir els costos d'acomiadament. Per lluitar contra l'atur el que cal és reactivar l'economia, fomentar el consum i garantir que el crèdit arribi a l'economia productiva. Si les empreses no contracten no és pels costos d'acomiadament sinó perquè ha caigut l'activitat i la demanda.
Aprofitar la crisi econòmica per retallar drets (acomiadament lliure, retard en l'edat de jubilació...) és ser miop i desaprofitar una oportunitat per fer reformes a fons per posar en marxa un canvi de model que garanteixi ocupació estable i de qualitat i faci sostenible l'Estat de benestar. No podem seguir amb el mateix cercle viciós: crisi econòmica-desregulació-retallada de drets-augment de desigualtats.
Una qüestió és el debat pendent que tenim al nostre país des de fa 20 anys sobre la productivitat i sostenibilitat de la nostra economia i l’altra és que mentre no s’intervé en el nucli del problema i es mantenen les ineficàcies i privilegis del sector financer i es renuncia a lluitar contra el frau fiscal mentre augmenta el dèficit es facin propostes que nomes fan recaure el pes de la crisi als treballadors i treballadores.
Així als senyors de CiU se’ls veu massa el llautó. A Madrid ofereixen mà estesa però amb les seves condicions que només beneficien a uns quants. Perquè no es sumen a un front comú català per combatre la jubilació als 67 anys? I a Catalunya abandonen el seu posat responsable i només fan bullir l'olla. Dissimulin una mica la seva hipocresia. Etiquetes de comentaris: , , , ,