A CiU se li veu el llautó

Avui hem tingut una trobada amb els líders dels dos principals sindicats de Catalunya, Joan Carles Gallego (CCOO) i Josep Maria Álvarez (UGT) per tal d'intercanviar idees i propostes sobre l'actual situació econòmica, en una setmana marcada per les mobilitzacions convocades per demà dimarts en contra el retard de l'edat de jubilació i pel Ple monogràfic sobre crisi econòmica del proper dimecres al Parlament de Catalunya.

Ha estat una reunió molt productiva i amb una gran coincidència pel que fa a la diagnosi i a les polítiques necessàries per afrontar la situació.

Vull destacar en aquest post però, la rotunditat amb la que els dos líders denuncien la hipocresia i la voluntat d'utilitzar la crisi per a fer retallades socials per part dels sectors més conservadors. Estaven perplexos davant la proposta de CiU que sense ni trobar-se amb els representants dels treballadors proposa abaratir l'acomiadament fins a 20 dies.

Qualificaven d'ignorant o mentider qui planteja aquest fals debat. I tenen raó. Actualment les empreses tenen capacitat per contractar sense assumir els costos d'acomiadament. Per lluitar contra l'atur el que cal és reactivar l'economia, fomentar el consum i garantir que el crèdit arribi a l'economia productiva. Si les empreses no contracten no és pels costos d'acomiadament sinó perquè ha caigut l'activitat i la demanda.

Aprofitar la crisi econòmica per retallar drets (acomiadament lliure, retard en l'edat de jubilació...) és ser miop i desaprofitar una oportunitat per fer reformes a fons per posar en marxa un canvi de model que garanteixi ocupació estable i de qualitat i faci sostenible l'Estat de benestar. No podem seguir amb el mateix cercle viciós: crisi econòmica-desregulació-retallada de drets-augment de desigualtats.

Una qüestió és el debat pendent que tenim al nostre país des de fa 20 anys sobre la productivitat i sostenibilitat de la nostra economia i l’altra és que mentre no s’intervé en el nucli del problema i es mantenen les ineficàcies i privilegis del sector financer i es renuncia a lluitar contra el frau fiscal mentre augmenta el dèficit es facin propostes que nomes fan recaure el pes de la crisi als treballadors i treballadores.

Així als senyors de CiU se’ls veu massa el llautó. A Madrid ofereixen mà estesa però amb les seves condicions que només beneficien a uns quants. Perquè no es sumen a un front comú català per combatre la jubilació als 67 anys? I a Catalunya abandonen el seu posat responsable i només fan bullir l'olla. Dissimulin una mica la seva hipocresia. Etiquetes de comentaris: acomiadament, CiU, crisi, drets, economia