A CiU se li veu el llautó (0)

Avui hem tingut una trobada amb els líders dels dos principals sindicats de Catalunya, Joan Carles Gallego (CCOO) i Josep Maria Álvarez (UGT) per tal d'intercanviar idees i propostes sobre l'actual situació econòmica, en una setmana marcada per les mobilitzacions convocades per demà dimarts en contra el retard de l'edat de jubilació i pel Ple monogràfic sobre crisi econòmica del proper dimecres al Parlament de Catalunya.

Ha estat una reunió molt productiva i amb una gran coincidència pel que fa a la diagnosi i a les polítiques necessàries per afrontar la situació.

Vull destacar en aquest post però, la rotunditat amb la que els dos líders denuncien la hipocresia i la voluntat d'utilitzar la crisi per a fer retallades socials per part dels sectors més conservadors. Estaven perplexos davant la proposta de CiU que sense ni trobar-se amb els representants dels treballadors proposa abaratir l'acomiadament fins a 20 dies.

Qualificaven d'ignorant o mentider qui planteja aquest fals debat. I tenen raó. Actualment les empreses tenen capacitat per contractar sense assumir els costos d'acomiadament. Per lluitar contra l'atur el que cal és reactivar l'economia, fomentar el consum i garantir que el crèdit arribi a l'economia productiva. Si les empreses no contracten no és pels costos d'acomiadament sinó perquè ha caigut l'activitat i la demanda.

Aprofitar la crisi econòmica per retallar drets (acomiadament lliure, retard en l'edat de jubilació...) és ser miop i desaprofitar una oportunitat per fer reformes a fons per posar en marxa un canvi de model que garanteixi ocupació estable i de qualitat i faci sostenible l'Estat de benestar. No podem seguir amb el mateix cercle viciós: crisi econòmica-desregulació-retallada de drets-augment de desigualtats.

Una qüestió és el debat pendent que tenim al nostre país des de fa 20 anys sobre la productivitat i sostenibilitat de la nostra economia i l’altra és que mentre no s’intervé en el nucli del problema i es mantenen les ineficàcies i privilegis del sector financer i es renuncia a lluitar contra el frau fiscal mentre augmenta el dèficit es facin propostes que nomes fan recaure el pes de la crisi als treballadors i treballadores.

Així als senyors de CiU se’ls veu massa el llautó. A Madrid ofereixen mà estesa però amb les seves condicions que només beneficien a uns quants. Perquè no es sumen a un front comú català per combatre la jubilació als 67 anys? I a Catalunya abandonen el seu posat responsable i només fan bullir l'olla. Dissimulin una mica la seva hipocresia. Etiquetes de comentaris: acomiadament, CiU, crisi, drets, economia

Fins aviat, Isabel (0)

Avui hem fet el comiat de l’amiga Isabel Iserte. La Isabel ha estat vicepresidenta de l’Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears però sobretot una companya de lluita pels drets de les dones i un exemple de coratge, vitalitat, compromís, dignitat i entusiasme per totes aquelles persones que hem tingut el plaer de conèixer-la.

Fins i tot avui, després d’aquests mesos difícils, ens has volgut fer el teu últim regal. Recordant què paga la pena i què no, recordant la teva vida plena i intensa, arrelada en els principis de la justícia “quotidiana” (com tu mateixa has escrit), en la llibertat, la solidaritat i la recerca incansable de la felicitat.
Avui comentàvem totes que tu ets d’aquelles persones que sempre recordarem amb un somriure. Això no és fàcil d'aconseguir! Aquest és un dels múltiples llegats que ens has deixat.
Des d’aquí només dir-te que continuarem treballant per tot allò que estimaves i especialment per avançar en els drets sexuals i reproductius de les persones.
Aquest mes de gener començarà a funcionar l’Intergrup de salut sexual i reproductiva al Parlament de Catalunya. Un projecte que has liderat i que finalment ha reeixit. Espero que estiguem a l’alçada, no és un repte fàcil, de les teves expectatives.
Gràcies per tot i fins aviat.
Acompanyo aquest apunt amb la cançó amb que t’has volgut acomiadar. Una cançó que ens esperona a tots i totes a continuar fent camí per fer possible aquell món amb el que somiem. Imagine, John Lennon Etiquetes de comentaris: comiat, dones, drets, felicitat, lluita