El bloc de la Laia

Intervenció al Congrés el #25S (3)

Subo a esta tribuna mientras estamos parapetados y aislados cuando un Congreso debería estar abierto a la ciudadanía. De un Parlamento que obviamente no funciona con normalidad, pero por un Gobierno que lo menosprecia a golpe de decreto, y porque en la calle explotan las medidas injustas y dolorosas que aprueba esta mayoría. Pero estoy aquí para cumplir mi deber con la ciudadanía, de representar con mis propuestas y de expresar también la indignación de la gente y para plantar las alternativas que si existen y la necesidad de derrotar este sistema injusto. Ahí fuera mucha gente clama por un nuevo proceso constituyente y afirman que la constitución es papel mojado…y es cierto…porque ustedes la han enterrado. Esa constitución que tanto utilizan para acallar a los pueblos, como en Catalunya, pero que ignoran diariamente: Lo ilustro con ejemplos claros: Art.47. Todos los españoles tiene derecho a una vivienda digna y adecuada. Los poderes públicos promoverán las condiciones necesarias y las normas para hacer efectivo este derecho. Como exactamente? Con el desahucio express? Con más de 500 deshaucios al día en nuestro país? Con los bancos malos llenos de viviendas vacías? Art. 37 Se garantizará el derecho a la negociación colectiva…En serio con la reforma laboral, acoso a sindicatos… Y fíjense…de lo que nos ocupa en este debate: Art.31 TODOS contribuirán al sostenimiento de los gastos públicos de acuerdo con su capacidad económica mediante un sistema tributario justo inspirado en los principios de igualdad y progresividad. Papel mojado con sus amnistías fiscales, sus medidas regresivas y los regalos fiscales a ricos! Ustedes sólo trabajan para el art.135 de esta CE, el de pagar a los especuladores antes que los servicios públicos. Ese pacto bipartidista sin legitimidad, sin el aval de la ciudadanía. Eso es lo que hace que ahí fuera nos interpelen! Esta PNL tiene que ver con si la mayoría de este Congreso se pone al servicio de estos artículos o los entierran. No miren para otro lado porque esta gente se dirige a todos nosotros. El fraude, la economía sumergida y las reformas fiscales de PSOE y PP hacen que nuestro sistema fiscal ya no cumpla con los principios de equidad y progresividad. Estamos en la cola de la UE en gasto social y también en fiscalidad. Pero además son los trabajadores los que más pagan: hace dos días aparecía datos de qué pagan las empresas 11% el 2011! El tipo real (30% y 25% IS es el tipo real… )mientras los trabajadores aguantan sus subidas del IVA, el IRPF… Mientras caen las rentas salariales y aumentan los beneficios de grandes empresas. Mientras se mantiene el “xiringuito” de fraude de las SICAVS… Las enmiendas que hemos presentado van en la línea de lucha contra el fraude y una política fiscal justa. Más justicia y más eficacia. Qué plantemaos? 1º ENMIENDA Implantar un Impuesto sobre las Transacciones Financieras con una base impositiva amplia y que será sustituido, cuando proceda, por un tributo a escala de toda la Unión Europea. Solicitar de inmediato la aprobación del impuesto a nivel comunitario junto aquellos países que se acojan a una cooperación reforzada.» Si queremos una fiscalidad justa, en una economía global es imprescindible avanzar en el Impuesto de transacciones financieras. Es una vergüenza que tras 5 años de la caída de Lehman Brothers y diagnosticar donde estaba el virus…. No exista un impuesto q penalice la especulación m8ientras castigan a la población que no creó la crisis. Con un impuesto similar al establecido en Francia podrían recaudarse más de 6.000 millones de euros en nuestro país. Esto se puede hacer ya. Pero nos gustaría tener el compromiso de que España, más allá de hacer declaraciones rema a favor. La propuesta de la comisión pero solo la puede presentar al parlamento europeo y al consejo una vez tenga al menos 9 solicitudes de los estados que quieren hacerlo. Los países están jugando a pactar previamente, incumpliendo las reglas democráticas, con secretismo… Y España está en esta actitud. Por eso le planteamos abiertamente. Tiene que ver con lucha contra el fraude que la especulación sea fiscalizada. 2ª ENMIENDA En una economía global debemos hablar de paraísos fiscales si queremos hacer efectiva la lucha contra el fraude. Y la dejadez del Gobierno en este sentido asusta al igual que la OCDE y el G20 la complacencia o condescendencia al xantaje de los capitales que condenan a la pobreza y a la desigualdad en países del norte pero también en los propios países de destino. Por eso esta enmienda que insta a tomar medidas en ese sentido. 3º ENMIENDA No sólo cambiar leyes sino hacerlas cumplir. Dedicamos muy pocos recursos a la lucha contra el fraude. Por eso planteamos aumentar recursos en los PGE a la investigación del gran fraude. El 72% del fraude lo provocan las grandes empresas, pero el 80% de los trabajadores se dedican a investigar a ciudadanos medios y pequeñas empresas. Proponemos reformar dos figuras impositivas para permitir a la administración tributaria obtener más y mejor información de carácter fiscal que contribuya a su trabajo de lucha contra el fraude. Más allá del debate del jueves. Den sentido a este Congreso, atrévanse a escuchar, a negociar a parlamentar…el fraude fiscal es uno de los mayores atentados al estado de bienestar y a la equidad en este país. Y es un atentado al propio estado de derecho. En época de crisis, además, resulta insoportable. Dejen de apuntar a los ciudadanos en sus recortes y recorten de una vez los privilegios y la impunidad. Etiquetes de comentaris: 25s, Constitució, democracia, economia, frau fiscal

Amb el menjar no s'hi juga (0)

Després de 4 anys de crisi econòmica al nostre país desencadenada per la crisi financera internacional del 2008 no veiem que res del que va originar la bombolla financera s’hagi abordat des de les institucions. Mentre la dreta europea, espanyola i catalana ens sotmet al dogma neoliberal de l’austeritat pública, s’ha abandonat l’agenda de la regulació i transparència dels mercats de capitals, no s’ha posat límits a l’acumulació ni s’ha introduït l’impost sobre transaccions financeres com tampoc s’han combatut els paradisos fiscals. De fet, malgrat els evidents fracassos de les polítiques aplicades, l’agenda continua venint dictada per aquests mercats de capitals i per les necessitats del sector bancari. Avui en tenim un nou exemple amb una nova socialització de les pèrdues amb la operació de Bankia. Mentre governs i establishment mediàtic s’ha esmerat en culpabilitzar ciutadans i especialment els serveis públics de la situació en la que ens trobem, aprofitant la crisi per desmantellar l’Estat de benestar, ens oblidem que el sobreendeutament privat i l’especulació són les que han generat l’enfonsament de l’economia i han traslladat al sector públic els costos. I vull aprofitar aquestes línies per denunciar que avui, després de 4 anys de la crisi de les hipoteques subprime i la caiguda de grans bancs d’inversió d’EEUU cal posar el focus en les noves bombolles que s’estan creant i estan jugant amb la vida de milions de persones. Després d’enfonsar a milions de famílies que s’han quedat sense casa (aquí a Catalunya cada dia 27 persones son desnonades per entitats bancàries), l’enginyeria financera ha trobat una nova joguina amb qui especular: el menjar Si abans elaboraven productes financers on s’empaquetaven hipoteques tòxiques amb altres valors generant una pressió sobre els preus de l’habitatge, ara han trobat un nou objectiu. I si l’especulació amb l’habitatge va generar un augment exponencial dels pisos dificultant l’accés a gran part de la població i provocant el sobre endeutament de moltes famílies doncs us podeu imaginar l’impacte que pot tenir sobre milions de persones que les entitats financeres utilitzin els cereals, la carn, arròs per tal de trobar rendibilitat. Gràcies a la campanya “amb el menjar no s’hi juga” de Veterinaris sense Fronteres hem aconseguit informació sobre el comportament d’aquests productes i les seves conseqüències. Parlem de dos tipus de productes, els mercats de futurs (són contractes sobre drets de compres futures) i l’índex sobre matèries primeres (conjunt de valors calculats a partir dels beneficis dels contractes de futurs i que acostumen a estar gestionats per fons especulatius o hedge funds). Els beneficiaris són les grans multinacionals agroalimentàries que utilitzen aquests productes per determinar el preus apostant massivament a l’alça o a la baixa dels preus futurs i també els bancs, que d’altra banda aposten per aquest tipus de productes en els seus fons d’inversió. A Catalunya tenim exemples d’entitats financeres que ofereixen aquests fons que juguen amb aliments com va fer Catalunya Caixa i ara Banc Sabadell. Les conseqüències son devastadores i avui l’especulació alimentària ja és la primera causa de fam al mon. Es il•lustratiu que mentre es parla de crisis humanitàries per les sequeres i males collites s’amagui el que està succeint pel comportament inacceptable de les entitats financeres i d’unes institucions que es neguen a prohibir aquest tipus de productes. Una dada rellevant, per exemple és que el preu d’un aliment tant bàsic per a la supervivència de bilions de persones al món, com és el blat, va augmentar en un 46% entre el 10 de gener i el 26 de febrer de 2010. Fa uns dies vaig tenir la oportunitat de portar aquest debat al Congrés on exigíem la prohibició d’aquests productes a entitats financeres espanyoles. S’hi van oposar PP i CiU. Amb tot si que es va aconseguir un acord de mínims per tal que des d’Espanya es treballi perquè la Directiva de Instruments Financers Europeus, que se està revisant, inclogui uns mínims criteris de transparència per aquests productes ja que ara s’intercanvien en la seva majoria en mercats “entre particulars i no regulats” on els governs no tenen cap autoritat i fins i tot tenen dificultats d’accedir a la informació. Crec que l’especulació alimentària és un exemple de com no hem après les lliçons de la crisi. De la hipocresia d’algunes forces polítiques que desvien l’atenció amb maratons sobre la pobresa o aplicant retallades socials mentre no s’adopta cap decisió per canviar un model de desenvolupament injust, insostenible. La política és per prendre decisions valentes i enfrontar-se a aquells que atempten contra els interessos de la majoria de la gent i no val parlar de lluita contra la pobresa mentre s’apliquen polítiques que augmenten les desigualtats. Sembla que les lliçons de la crisi queden en paper mullat quan continuen permetent que es negociï i es busqui rendibilitat de l’empobriment i el patiment de les persones. Ja sigui fent negoci de la salut o amb el menjar. Hi ha coses amb les que no s’hi pot jugar. Aquí teniu més informació sobre especulació alimentària http://www.especulacionalimentaria.org/ Etiquetes de comentaris: bancs, Bankia, especulació, sobirania alimentària

Avui dia de la vacuna contra la SIDA (0)

Avui és el dia internacional de la vacuna contra la sida i volia sumar-me a la demanda de moltes organitzacions, professionals i persones d'arreu del món que treballen diàriment per avançar en la salut global. Després de que ahir al Congrés es convalidés amb els vots del PP el RD de sanitat que atempta contra la universalitat del sistema sanitari i exclou a molts colectius vulnerables dels serveis de salut hem de continuar treballant i lluitant per posar la salut i la recerca en salut com una prioritat política, social i econòmica de primer ordre. Malauradament la crisi financera en la que estem immersos des de 2008 està sent devastadora en termes econòmics però també morals, invertint l'escala de prioritats. A Espanya i Catalunya s'estan desmantellant precisament els serveis públics, la sanitat i educació però també les polítiques de cooperació han estat pràcticament esborrades dels pressupostos. D'altra banda, portem 4 anys reduint els pressupostos en R+D, arribant a reduccions del 25% per aquest 2012. Avui que és el dia internacional de la vacuna contra la SiDA és important recordar que els esforços que s'inverteixen en l’R+D d'una vacuna de la Sida contribueixen a una resposta cost-eficaç i sostenible en el temps, requisits indispensables per tenir impacte en la salut de les persones. Cada dia, de les prop de 7.400 persones que s'infecten per VIH; moltes no podran tenir accés a tractament antiretroviral, i les que ho facin n’hauran de prendre de per vida. Prevenir l'espiral de noves infeccions és, per tant, clau per a la sostenibilitat de la resposta. La SIDA expulsa moltes persones dels seus països d'origen ja que moltes están condemnades a no tenir accés a tractaments i invertir en la recerca d'una vacuna és una eina que pot esdevenir fonamental en el control i eradicació d'aquesta pandèmia que mata 1,8 milions de persones cada any, devasta comunitats i sotmet als països de rendes mitjanes i baixes a més pobresa. Espanya ha estat dels donants líders en cooperació en salut però les retallades pressupostàries han deixat la cooperació a uns nivells irrisoris. A més a més els PGE del 2012 han deixat sense recursos el Pla Nacional de SIDA i el nou RD de sanitat pot condemnar a moltes persones del nostre entorna a no tenir tractament per la seva condició jurídica. Dies com avui ens recorden què és rellevant, quines són les autèntiques prioritats i perquè la humanitat ha avançat al llarg del temps. Estem assistint a una crisi econòmica que ha anat acompanyada d'una crisi de valors i està significant una clara involució en drets socials on s'havien aconseguit però també una involució en la solidaritat entre països. Cal construir una societat que avanci homologant estandars de benestar i no convergint en pobresa, malaltia i precarietat. Tenir clar què és important és fonamental i avui entitats com Salut Global http://www.planetasalud.org/2010/site/ ens recorden que continuar lluitant per la vacuna contra la SIDA ha de continuar sent-ho. Etiquetes de comentaris: