La inestabilitat als països de la riba sud de la Mediterrània ha comportat un augment important dels preus del cru i ha posat en primera plana del debat públic les conseqüències del nostre model energètic basat en el consum creixent i il•limitat i la dependència dels combustibles fòssils.
La bona notícia és que per primera vegada una gran majoria de ciutadans i gestors públics assumeixen que la situació actual no és sostenible i cal fer canvis en profunditat. Però la pregunta és perquè fins ara des dels governs i les institucions no s’ha abordat la crisi energètica que ens afectarà, més enllà de l’actual conjuntura?
Perquè ens resistim a creure’ns allò que fa tant temps que els experts en energia, els moviments i partits ecologistes venim alertant?
Perquè ara s’actua amb precipitació amb mesures conjunturals per part del Govern del PSOE quan fa tot just uns mesos es penalitzava els productors d’energies renovables?
Perquè des de CiU i grups d’interessos es negava que la velocitat en carretera afectés a la qualitat de l’aire i al consum de combustible?
La resposta és que massa vegades des de la política es mira el curt termini i fins i tot s’atien les passions individuals per tal de fer oposició a qualsevol preu. És cert que avui vivim en una societat més individualista i els humans, per naturalesa, tendim a resistir-nos a canviar hàbits i reaccionem per inèrcies perquè ens resulta incòmode modificar, encara que sigui una mica, la nostra conducta. Llavors instintivament busquem excuses, neguem les dades o assenyalem altres culpables per no sentir-nos responsables.
Però una qüestió és la psicologia individual i l’altra és la responsabilitat col•lectiva, i aquesta és la feina dels que ens dediquem a la política i dels gestors públics. El lideratge no consisteix en seguir un ramat sinó de veure més enllà per garantir els drets i necessitats del conjunt. Hem de fer pedagogia i tenir valentia per afrontar els reptes i sempre sabent que les mesures d’anticipació solen ser més efectives que no pas les que s’apliquen quan ja fem tard.
És veritat que la realitat és tossuda i si sempre mires cap a una altra banda t’hi pots estavellar de nassos. I això és el que li ha passat a Felip Puig amb l’anticicló, a Blanco amb el dèficit comercial provocat pel petroli i podria seguir.
Perquè el problema és que si la resposta a un problema estructural i global que tindrà un impacte tant gran en la nostra economia i en les societats occidentals, el volem abordar com una qüestió conjuntural , fent allò tant poruc de qui dia passa any empeny, estarem fent més gran el problema.
La crisi energètica està aquí per quedar-se i la mala qualitat de l’aire és un problema que afecta a la vida de milers de persones. Aquests són dos exemples, encara que interrelacionats, de perquè cal valentia, lideratge i sentit de la responsabilitat des de les administracions i la política perquè és la única manera d’afrontar grans reptes i tenir capacitat transformadora.
Si només apel•lem a les pulsions més bàsiques de les persones per guanyar popularitat estem hipotecant la capacitat de debatre i avançar de la nostra societat així com la confiança de la ciutadania en els polítics i la democràcia.
Article publicat a http://www.cronica.cat/noticia/Article_de_Laia_Ortiz_dICV_Pulsions_individuals_i_benestar_col.lectiu Etiquetes de comentaris: contaminació, energia, individualisme, politica, velocitat
1 comentaris:
El primer que podríem dir és que tinguem un cotxe que no sigui monovolum (pes elevat i superfície de fricció frontal gran). Aquest efecte és més important que els 110 o 120km/h. Clar que el mateix Joan H. té un d'aquests vehicles... Us animo a saber-ne més per abanderar propostes ecologistes (jo sóc partidari de prohibir el trànsit per ciutat, la mare dels ous de les emissions de combustible). L'altre punt és que les nuclears no emeten CO2... però són un perill... Investigar la fusió freda nuclear d'un cop...
Publica un comentari a l'entrada
No es permetran comentaris ofensius, si us plau deixeu el vostre nom per tal de tenir un millor debat.