CiU posa a la venda la sanitat pública

Recentment hem tingut notícies d’un nou pla del conseller Boi Ruiz per a la sanitat pública catalana. Un pla ocult, que es treballava en la penombra i que incloïa també l’estratègia per “planificar la comunicació, controlar el missatge i vendre el nou model a la societat i als professionals” tal com figurava al mateix document.


Sembla ser que el Govern pretén esmicolar l’ICS en trossets i convertir-lo en un Holding empresarial per donar cabuda i acollir en aquesta empresa pública, la més gran del país, múltiples formes de col•laboració del sector privat per tal de canviar la gestió, les condicions de treball i introduir la lògica de la competència, el benefici i el risc..

Però aquestes intencions que apareixen al “pla ocult” del Govern van en la línia d’allò que ja ens descobria una de les lleis òmnibus (agilitat i racionalització administrativa) tal i com des d’ICV-EUiA vam denunciar en presentar l’esmena a la totalitat. Aquesta llei plantejava canviar la llei de l’ICS i la llei d’ordenació sanitària per tal de poder fer exactament això que es planteja. I malauradament la resta de forces polítiques de la oposició van deixar passar amb complaença aquesta llei mentre uns alertàvem dels seus perills.

Una vegada més el govern de CiU amb el discurs de la racionalització i l’austeritat aprofita l’alarma generalitzada per avançar en els autèntics objectius: la privatització de serveis... És lògic que un Govern business friendly veu en la salut -un sector que representava abans de la retallada gairebé el 7% del PIB català- una gran oportunitat de negoci per a alguns proveïdors que ja es fregaven les mans amb la degradació de la qualitat assistencial dels serveis públics que estan provocant les retallades.

Aquest informe confirma les pitjors sospites que podíem tenir. Posa de manifest quina és la voluntat de fons de CiU amb els serveis públics. Però el contingut del document també evidencia el seu control sobre la comunicació, així com l’ascendent que té el govern sobre un gran sector d’opinadors i grups mediàtics que li permet vestir de dramatisme i èpica moltes de les intervencions que són plantejades com inevitables o irrefutables des del punt de vista de l’eficiència i que en realitat són opcions polítiques resultat de la seva ortodòxia neoliberal.

Dir que avui l’ICS necessita ser “atomitzat” per avançar en eficiència no té consistència. Avui l’ICS és molt més competitiu que molts altres proveïdors del CatSalut per diverses raons: perquè té uns bons professionals, perquè la seva dimensió li permet fer economies d’escala en la compra agregada de productes i serveis, perquè té uns sistema de dades que permet compartir informació i gestionar-la de manera molt més eficient. I sobretot, perquè té una autèntica vocació de servei públic i no el guia la lògica lucrativa i per tant és més fàcil corregir comportaments ineficients com el foment de tractaments innecessaris o algunes activitats abusives.

I també ens hauríem de preguntar com justifica el Govern que faci lleis per reduir el nombre d’organismes i fusionar-los i alhora vulgui fragmentar l’ICS en trossets. Quan el Govern parla d’autonomia de gestió parla de la venta total o parcial dels serveis que és el que significa la incorporació de capital privat.

Certament, cada vegada ens sorprèn menys el comportament d’un conseller com Boi Ruiz que des del bon començament ha deixat clar el seu ideari. Ell venia professionalment del negoci de la salut i així governa la sanitat pública. Tenim un conseller que no creu en el sistema de salut públic i universal, com ha declarat, per ell la salut és un bé privat que depèn de cada ciutadà, no de l’Estat. Per nosaltres la configuració del sistema sanitari incideix directament en la salut de les persones i per tant l’accés a un sistema públic i universal és un dret social fonamental i no un servei més. I encara més, altres polítiques del Govern, com les de qualitat de l’aire, medi ambient, l’educació, la lluita contra la pobresa o l’atur incideixen també directament sobre la salut de les persones.

No podem repetir experiències que han fracassat. Els models de mercantilització i privatització de l’assistència sanitària en d’altres països han generat una sanitat més cara i amb majors costos de gestió, que contribueix a incrementar les desigualtats socials.

Davant aquesta ofensiva contra els serveis públics, protagonitzada per tot el Govern, cal fermesa i coherència i no complaença. Cal que les forces de l’oposició, els professionals i treballadors de la salut ens unim barrant el pas a la degradació del sistema sanitari, explicant a la ciutadania quins objectius hi ha al darrere de les mesures que pren el conseller Ruiz i exigint al Govern que expliqui amb transparència a la ciutadania que vol fer amb la sanitat pública.

No és compatible defensar amb coherència la sanitat pública i pactar, en major o menor grau, com fan PSC i ERC les lleis òmnibus, que són la primera amenaça per la privatització de la sanitat. Ens hi juguem massa.


Article públicat a catalunyapress.cat Etiquetes de comentaris: estat de benestar, privatització, retallades, sanitat